Atrapa la bandera

L’equip de Les aventures de Tadeu Jones intenta repetir l’èxit taquilla aconseguit, almenys a l’estat espanyol, amb una nova pel·lícula, que al igual que aquella busca tenir una projecció internacional.

La pel·lícula ens narra com un nen, fill d’una nissaga astronautes, acabarà involuntàriament en un coet, juntament amb el seu avi, direcció a la lluna. La seva missió serà atrapar la bandera que va plantar Neil Armstrong i desmentir les teories d’un megalòman que afirma que l’home mai no ha estat a la lluna.

Atrapa la bandera, al contrari que la majoria de produccions animades que ens arriben dels Estats Units està orientada al públic infantil. Els nens petits es sentiran satisfets per una pel·lícula on hi surten coets, astronautes, la lluna, etcètera. Però tampoc quedarà a la seva memòria o demanaran repetir-la. Més aviat quedarà com un entreteniment, òptim, però de consum ràpid. Mentre que pels adults suposarà una experiència soporífera. No hi ha cap ingredient en ella que pugui agradar als grans que aviat començaran a avorrir-se perquè a Atrapa la bandera no hi ha res original ni destacable.

El principal problema de la pel·lícula és que la seva realització respon a interessos econòmics i no creatius. Per entendre’ns, la pel·lícula no passa de ser un producte prefabricat. Ha estat feta pensant treure rendiment econòmic per vendre-la al públic nord-americà, però sincerament no crec que aquest públic es mostri molt receptiu acostumat a produccions de nivell creatiu infinitament millors com les de Pixar, Disney, DreamWorks i Blue Sky. El guió s’ha construït a base de manual i conté tots els ingredients que se suposa que funcionen. Però la mescla resulta artificiosa i no qualla per més que ho intentis. És el que passa quan el guió no deixa de moure’s pel terreny del tòpic i no hi ha res atrevit ni valent.

Finalment, parlem de l’animació que siguem sincers no pot fer res per competir amb l’americana o la japonesa, però que malgrat s’ha millorat, continua jugant a segona divisió. L’expressió i els moviments dels personatges són més d’una producció televisiva que no pas cinematogràfica.

Atrapa la bandera seria la pel·lícula perfecta per poder aparcar la mainada al cinema amb un cangur i que els adults poguessin anar a la sala del cantó en la qual trobaríem propostes molt més estimulants. Però si cal anar al cinema en família, encara podeu veure Inside out si encara no l’heu vist. Aquesta sí que val la pena.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs