Sitges 2015: Tornen els 80

El divendres passat arrencava la 48a Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya – SITGES 2015. Avui us he preparat un recull de les piulades que he fet de les pel·lícules que he pogut veure. Mentre escric aquestes línies porto quasi 4 dies sencers de Festival a l’espera d’una sessió nocturna que serà molt llarga. La informació més puntual la trobareu en el programa de ràdio d’aquesta setmana. De moment ens trobem en una edició irregular, lluny del nivell brillant de l’any passat, però hem estat capaços de trobar algunes perles. De moment destaco Turbo Kid, aquest viatge nostàlgic als 80, dels quals mai en marxaries, Anomalisa, una pel·li adulta i brillant de Charlie Kaufman, The Invitation, que amb un plantejament similar a Coherence, intenta fer el mateix amb un gènere diferent, i El Cadáver de Anna Fitz, angoixant com poques. També ens hem endut decepcions com Knock, Knock d’Eli Roth, que no passa de ser una broma pesada per l’espectador, o ‎Le Tout Noveau Testament, que abusa de la imatge recarregada i  utilitza molt poc el millor personatge, Déu, per centrar-se en una altra línia de guió molt menys interessant. Aquí us deixem amb els comentaris:

#Maggie interessant pel·lícula sobre l’acceptació de la pèrdua d’un pare, gran Scharzenegger que ha d’assumir que la seva filla serà un zombi

#The Boy presenta el nou Norman Bates, un nen de 9 anys que viu sol en un motel de mala mort amb el seu pare i presenta tendències psicòpates

#AttackOnTitan és la resposta japonesa a Crepúsculo, Insurgente i els Jocs de la fam. Penosa pel·lícula amb efectes especials lamentables

#‎TheInvitation‬ serà una de les pel•lis de les que parlarà tothom a ‪#‎Sitges‬. Amb un tema completament diferent, pot ser el Coherence de l’any

‪#‎TheMindsEye‬, Joe Beggos ens ofereix una bona pel•li de sèrie B a l’estil de l’anterior, Casi humanos, amb telequinesis i caps que esclaten

Noé avorreix amb ‪#‎Love‬, una avorridíssima pel•li que se sustenta sencera en les escenes de soft-porn, un innecessari 3D i que ja ni provoca

‪#‎TheDemolisher‬ actua amb violència i a càmera lenta. Un succedani de vigilant a l”estil Punisher d’autor, amb un excel•lent ús de fotografia

‪#‎TheHallow‬ és una fàbula ecologista irlandesa ambientada en un bosc on enlloc de fades, follets i gnoms, trobem éssers monstruosos com Gollum

‪#‎ElCadáverdeAnnaFritz‬ és una sorpresa perquè amb pocs recursos esdevé l’experiència més claustrofòbica i asfixiant del @sitgesfestival

La idea de ‪#‎TurboKid‬ va néixer, al pur estil ‪#‎KungFury‬ en aquest curt “T Is For TURBO” http://ow.ly/3yiMjq

‪#‎TurboKid‬ va al top. Magnífic homenatge al cinema dels 80 i al videoclub. Seqüències de sang exagerades i personatges excel•lents. Un 10!

‪#‎ContratedPhaseII‬ és la bona que no era la primera. Corregeix defectes i acaba essent una bona pel•li de zombificació amb un gran ritme.

‪#‎Baskin‬ deixa sense paraules per l’extrema violència hardcore del tram final i la seva atmosfera malaltissa, però li falta guió i justificació

‪#‎TalesOfHalloween‬ defineix allò que és el @sitgesfestival: sang a raig, sentit de l’humor macabre i esperit Carpenter. Una autèntica festa!

‪#‎LeToutNoveauTestament‬ és fallida, no rendibilitza els seus encerts i es recrea en els errors. És queda incertament entre comèdia i drama

‪#‎Cooties‬ és una comèdia americana ambientada en una escola amb nens zombies que arrisca poc i no posa la 5a marxa quan la demana a crits

‪#‎JeruZalem‬ llença la primera hora a les escombraries, però després és un found footage demoníac brutal q és reinventa amb les xarxes socials

‪#‎KnockKnock‬ serà sense competència la pel•li amb el pitjor guió del @sitgesfestival, malgrat això, posar-se a la pell de Keanu Reeves fa mal

‪#‎TheGift‬ és tota una lliçó, més psicològica q física, als abusadors escolars i les conseqüències del bullying, amb un gran Jason Bateman.

‪#‎Anomalisa‬ una autèntica joia feta amb stop motion de Charlie Kauffnan. La depressió, la monotonia de la vida i el món i la seva percepció

El remake americà de ‪#‎Martyrs‬ cuida més el guió, rebaixa el gore i resulta igual d’insatisfactòria que l’original

El cinema espanyol sempre fa aportacions que provoquen vergonya aliena. Ara mateix, ‪#‎SummerCamp‬ al @sitgesfestival

‪#‎WhatWeBecome‬ esdevé una mena d’spin-off danès d’un capítol de ‪#‎TheWalkingDead‬

A ‪#‎MrRight‬ ni el director, ni el guionista, ni els espectadors, ni els actors sap a on va la pel•lícula, ni què pretén i ni què vol explicar

‪#‎AbsolutelyAnything‬ suma els Monty Pyton i Simon Pegg en una comèdia senzilla i divertida. L’anyorat Robin Williams posa la veu al gos.

‪#‎TheWitch‬ està excel•lentmemt filmada, però ha provocat les primeres migdiades. Això sí, el final és brutal i ens fa oblidar l’avorriment

Debut a @sitgesfestival amb ‪#‎TheGirlOfPhotograph‬, la última producció de Wes Craven, amb uns assassinats potents i un punt d’inquietud

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs