Alicia a través del espejo

Sis anys després que Tim Burton adaptés de manera deficient Alícia en el país de es meravelles, ens arriba la segona part amb James Bobin (que va debutar a Els Muppets) a la direcció. Burton es manté, però només com a productor.

Aquesta pel·lícula no es basa en la seqüela del llibre ja que tant l’adaptació animada de Disney com la primera de Burton barrejaven elements dels dos contes, Així que us preguntareu en què s’han basat per escriure aquesta història. La resposta, en res escrit anteriorment. La pel·lícula comença amb Alicia (novament Mia Wasikowska) que porta tres anys navegant com a capitana del seu vaixell. De tornada a Londres, ha de fer front a problemes familiars que la conduiran al Submón, al qual accedirà a través d’un mirall. Allí descobrirà que el Barreter Boig (Johnny Depp) s’està apagant. A partir d’aquí comença una aventura que la portarà a viatjar a través del temps per salvar la vida del seu amic, convertint-se en una succedània de John Connor.

La segona part continua essent igual de fallida que la primera. Primer de tot per la inexistència de decorats i per fer-se íntegrament amb croma. En pantalla, un CGI cridaner ho inunda tot contínuament. Així que considereu normal si us fan mal els ulls i necessiteu veure imatges i entorns reals de cop i volta, enlloc de la lluminària digital que la impregna. Amb aquest efectes visuals, la pel·lícula intenta tapar les seves múltiples carències que van des d’uns personatges estereotipats que els falta que connectin emotivament amb l’espectador, fins a un guió en què només s’hi podrà sentir satisfet el públic infantil.

A Alicia a través del espejo li manca encant, en concret el que té el conte, però aquesta producció de Burton ni tant sols s’hi ha acosta a tenir-ne, però ni en aquesta ni en l’anterior. El que encara li treu més de sentit a tot plegat és aconseguir reunir el mateix repartiment que la primera, afegir-hi Sacha Baron Cohen i desaprofitar-los en actuacions mediocres. I el més greu, amb els diners que ha costat i que llueixen en pantalla, la pel·lícula se sent com a una producció de sèrie B.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt