Gru 3. El meu dolent preferit

Després de dues entregues d’èxit estrenades el 2010 i 2013 i un spin-off, Els minions, del 2015 que va recaptar més de 1.100 milions de dòlars arreu del món, era obligat que Illumination continués la saga. Repeteixen els directors de la franquícia, Pierre Coffin i Kyle Balda i també els guionistes, Paul i Ken Daurio.

En aquesta ocasió, Gru, la seva família i els minions s’hauran d’enfrontar a Balthazar Bratt, un dolent, ex-estrella infantil de la tele, disposat a recuperar la fama a qualsevol preu. Balthazar s’ha especialitzat a cometre robatoris impossibles. Per altra banda, reapareix Dru, el germà bessó de Gru, amb el qual tindrà una forta rivalitat.

La pel·lícula aprofita la tan de moda nostàlgia dels anys 80 per construir un divertit malvat amb ombreres que sembla recent sortit d’una discoteca de l’època. Això li dóna a Gru 3 la ocasió d’utilitzar temes musicals i referents que els petits no entendran, però que els pares que hagin crescut en aquella època caçaran al vol. Una jugada molt intel·ligent per part de la productora per assegurar-se l’aprovació de petits i grans.

La família de Gru ha crescut amb les pel·lícules. A més de les tres nenes presentades a la primera pel·lícula, s’hi afegeix la seva parella, presentada a la segona part i per si això no era suficient, a la tercera s’incorpora el germà perdut a l’equació. Gru és un personatge que funciona millor en solitari, envoltat dels minions i no pas amb un excés de secundaris. Això li fa perdre part del seu encant. Pel que fa als minions, com la resta de la pel·lícula, tampoc aporten res de nou i ofereixen tot allò que s’espera d’ells.

Malgrat tot, Gru 3 funciona perquè sap quina és la fórmula que l’espectador demana i això és exactament el que ofereix. Tot plegat a un ritme frenètic i una durada correcte que no s’allarga innecessàriament. Per la qual cosa no dóna temps a avorrir-se pel seu ritme trepidant.

La saga s’ha establert en una zona de confort en la qual dóna al públic allò que vol, però que ja no ens ofereix sorpreses, ni tampoc és el producte fresc que va ser a la primera. Tot i la sensació d’haver passat una estona entretinguda, no pots oblidar que tot plegat era més divertit quan Gru era dolent. Gru 3 triomfarà, però dóna una primera senyal de desgast i caldrà pensar en un escenari nou perquè la saga no acabi com Ice Age o Shrek.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

KPop Demon Hunters

Hi ha pel·lícules que simplement entren bé, i n’hi ha d’altres que et contagien una energia especial. KPop Demon Hunters pertany clarament al segon grup:

Elio

Hi ha una sensació constant veient Elio: la d’estar davant d’una pel·lícula simplement correcta. I en el cas de Pixar, això ja és gairebé un

Marty Supreme

Hi ha pel·lícules que t’enganxen des del primer fotograma. Marty Supreme no és una d’elles, almenys no immediatament. Al principi costa entrar en el seu

Hamnet

Dirigida per Chloé Zhao, Hamnet és una obra profundament íntima i emocional que explora l’amor, la pèrdua i el dol des d’una mirada delicada però

Keeper

Keeper és la nova pel·lícula d’Osgood Perkins, un autor que en poc més d’un any ha estrenat fins a tres pel·lícules en setze mesos. Longlegs,