Amb 5 nominacions als Oscars sota el braç (entre les quals les de millor pel·lícula, actriu per Saoirse Ronan i directora per Greta Gerwig) arriba aquesta pel·lícula independent protagonitzada per Christine, una adolescent que viu a Sacramento i que vol que tothom, família inclosa, la cridi amb el seu sobrenom, Lady Bird. En els darrers dies d’institut ha de decidir en quina universitat vol anar. El que sí té clar és que vol anar a la costa est i estar a prop de la cultura cosmopolita, però abans haurà de fer front els problemes amb la seva mare i les dificultats econòmiques de la família per començar la seva nova etapa universitària.
Greta Gerwig, també és procedent de Sacramento, pel que es dedueix que alguns punts de la història puguin ser autobiogràfics. Lady Bird se sent com peix fora de l’aigua a Sacramento, com si s’hagués equivocat en el lloc en què va néixer. Ella se sent més sofisticada que la resta, amigues i família, per això es posa un sobrenom que la fa sentir com se sent, i que utilitzarà fins que ja no el necessiti, com veurem al final.
La pel·lícula destaca, no per la història, perquè el pas de la infantesa a la vida adulta, la tria de la universitat i les primeres experiències sexuals, ha estat explorada i ho serà fins a l’infinit, en el cinema. Aquesta pel·lícula destaca per l’espontaneïtat de la seva protagonista, una excel·lent i meravellosa Saoirse Ronan, i per la frescor del personatge principal i els seus diàlegs. Però no només per això, també per com Gerwig descriu i plasma en pantalla el seu entorn, tant a l’escola com familiar. Aquí destaca la mare, Laurie Metcalf, la mare de Sheldon Cooper a The Big Bang Theory, que interpreta a la mare de Sheldon Cooper a Lady Bird. De fet, el seu personatge no deixa de ser la mare del sud amb fortes conviccions religioses amb una relació complicada amb la seva filla, ja que és incapaç d’entendre la seva perspectiva més oberta del món, i tampoc no entén per què no vol quedar-se en una universitat de l’oest del país. Com a interessos amorosos de Lady Bird tenim a Lucas Hedges, al qual no hem parat de veure des de Manchester frente al mar, i Timothée Chalamet, el carismàtic protagonista de Call Me By Your Name.
No vull acabar sense parlar de l’excel·lent selecció de cançons i de les sensacionals peces instrumentals de Jon Brion. Brutal!
Lady Bird és una pel·lícula feta des del cor, i això es nota i ho transmet Greta Gerwig en cada fotograma. El guió és intel·ligent i el treball de personatges és impressionant. La història, ja hem dit abans que us sonarà d’alguna cosa, però està tan ben explicada i els personatges són tan vius que no us importarà que us la tornin a explicar.
