Paramount ha trobat un bon filó fent entreteniment familiar a partir del personatge de Sonic, provinent del videojoc de Sega. Després de diverses adaptacions animades per a diferents cadenes i d’intents frustrats de portar el personatge a la pantalla gran, el 2017 n’adquireix els drets i el 2020 aposta fort amb una pel·lícula que barreja animació i personatges reals, força reeixida. El seu èxit va permetre una seqüela l’any 2022, més fluixa, que passava massa temps amb personatges humans i trames avorrides, però que presentava Knuckles i Tails. Això va servir de base per fer una sèrie sobre Knuckles, que podem veure a SkyShowtime, i preparar una tercera pel·lícula.
Sonic 3 recupera les sensacions de la primera, construint una aventura èpica i emotiva en què els humans ocupen un lloc secundari i l’Equip Sonic és el veritable protagonista, en un festival de llums i colors. La història els porta fins a l’espai i esdevé una mena d’Endgame per a Sonic.
Aquesta tercera part puja l’aposta amb la presència de Jim Carrey en un doble paper: d’una banda, Robotnik, com ja havíem vist, i de l’altra, el seu avi. Una doble interpretació que multiplica l’efecte Carrey i proporciona els millors moments amb personatges de carn i ossos. L’avi Robotnik és una versió encara més extrema i malvada del mateix Robotnik. No és nou al cinema veure un actor en un doble paper, però aquí la pel·lícula s’atreveix a trencar la quarta paret i a prendre-s’ho amb el mateix humor que Deadpool. Recordeu el gag sobre Green Lantern? Doncs aquí hi ha acudits destinats als pares, sense necessitat de recórrer a l’humor adult.
Curiosa també la representació de l’agent Stone, que després de tres pel·lícules culmina un arc molt divertit al costat de Robotnik, amb els seus sentiments exposats.
En el repartiment de carn i ossos repeteix James Marsden i s’hi afegeix Krysten Ritter. Pel que fa a les veus, Ben Schwartz torna a ser Sonic, Idris Elba és Knuckles i Colleen O’Shaughnessey és Tails, mentre que Keanu Reeves s’incorpora com la veu de Shadow.
L’estructura és deutora de les pel·lícules de superherois actuals: un espectacle d’acció i aventures ple de llum i color, d’estil Marvel, autoconscient de ser una pel·lícula colorida, divertida i una mica esbojarrada.
S’agraeix que sigui una adaptació de videojoc pensada per a tots els públics, ja que la majoria que ens arriben avui dia estan orientades a un públic adult i amb un to apocalíptic. El seu to recorda força al de Super Mario Bros.: La pel·lícula.
Sonic 3 es mou en diferents nivells: d’una banda, la història humana de Robotnik i el seu avi; de l’altra, la de Shadow i la nena; i finalment la de l’Equip Sonic intentant aturar Shadow, que vol destruir el planeta. La història de Shadow i la Maria s’explica a través de flashbacks. Shadow és un eriçó com Sonic, però de color negre amb ratlles vermelles. La seva relació amb la Maria és la part amb més cor i la més ben treballada emocionalment.
Les seqüències d’acció són les més espectaculars de la saga i la integració de l’animació en el món real funciona molt bé. Per cert, hi ha una escena entre crèdits i una altra de postcrèdits pensades per continuar la franquícia.
Igual que en la resta de pel·lícules, hi ha moments d’humor infantil, força ingenu, combinats amb humor físic, sobretot de Carrey, i les bromes entre els membres de l’Equip Sonic.
Els aficionats hi trobaran referències als videojocs, com els Chao Garden de Sonic Adventure, que apareixen en una cafeteria de Tòquio.
Sonic 3 és ideal per als qui han crescut amb el videojoc i encantarà als nens que han descobert el personatge a través de l’animació o d’aquestes pel·lícules. El Team Sonic brilla i la saga demana que tinguin un paper encara més protagonista, per més que agradin James Marsden i companyia. En tot cas, ja tenim anunciada la quarta part i, si és tan satisfactòria com aquesta, hi tornarem a ser.
