The Prodigy

Producció de terror d’Orion Pictures sobre la reencarnació. Al mateix temps que un assassí psicòpata és abatut per la policia, neix Miles. Des de molt al principi, el nen es mostra molt més avançat que altres nens, pel qual els pares creuen que podria tractar-se d’un nen d’altes capacitats. No obstant això, Miles començarà a mostrar un comportament violent i pertorbador. La psicòloga que tracta a Miles recomana a la família que contacti amb un amic, expert en casos de reencarnacions. Vindria a ser un Chucky, però enlloc del ninot, amb un nen de carn i ossos. I clar, sense humor, perquè la pel·lícula es pren molt seriosament a si mateixa.

The Prodigy vol ser una barreja entre les pel·lícules de terror independent com Babadook, al mateix temps que vol apropar-se als èxits de terror de baix pressupost, però comercials, de Blumhouse. Un equilibri complicat que no acaba de treure bé perquè els dos conceptes que vol ajuntar són molt diferents.

El nen protagonista de la pel·lícula és Jackson Robert Scott, que va interpretar al nen que era devorat per Pennywise a l’inici d’It. La pel·lícula vol portar-nos en el gènere de nen de mal rotllo, que ha estat explotat en sagues com La profecia i múltiples pel·lícules derivades o inspirades que s’han fet des d’aleshores.

Entre els molts equilibris que busca hi trobem el sobrenatural. Aquí no hi veiem fantasmes ni possessions fantasmagòriques, tot i que la reencarnació d’un assassí és un element fantàstic. Però més que el fantàstic, la pel·lícula explora més el terreny psicològic.

A part del nen, la resta de personatges i actors adults són molt fluixets i les situacions són molt previsibles. The Prodigy en cap moment fa por i els espants són de manual. El que m’ha agradat més és l’aspecte visual com la fotografia en exteriors i la imatge del nen quan es disfressa per Halloween. Del guió m’agrada sobretot el final, que intenta escapar de la previsibilitat quan té la història, i que la tanca amb ganes que no es vegi tant a venir, tot i que tampoc sorprendrà perquè a partir d’un moment concret, la pel·lícula només dona opció a dos possibles finals.

Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs