Larga vida y prosperidad

Ben Lewin, director de Las sesiones, dirigeix aquesta pel·lícula en què la protagonista, una jove amb autisme, té una fixació especial per Star Trek.

Dakota Fanning interpreta a Wendy, una jove amb autisme, brillant i independent. El seu desig és deixar la seva llar d’acollida, en què és supervisada per la seva cuidadora principal, i viure amb la seva germana Audrey i el seu nou bebè. La fixació de Wendy per Star Trek la portarà a escriure un guió de la sèrie de 500 pàgines, per demostrar la seva vàlua i presentar-lo en un concurs de guions. L’inconvenient és que haurà de fer-ho en persona si no vol fer tard en la data límit. Wendy s’escaparà de la casa i viatjarà centenars de quilòmetres perquè es nega a permetre que res li impedeixi aconseguir l’objectiu.

La pel·lícula encaixa en la definició de manual de pel·lícula de cinema independent nord-americà i ens mostra les millors virtuts d’aquet tipus de cinema, en quant a narrativa, música, interpretacions i construcció de personatges.

Larga vida y prosperidad estableix un paral·lelisme entre l’autisme que pateix la protagonista amb el conflicte emocional entre la part humana i la vulcaniana d’Spock. El vulcanià és el personatge predilecte de la protagonista. El relat que escriu està protagonitzat per Spock i li serveix al mateix temps com a teràpia per a portar millor l’autisme. Wendy compara la seva incapacitat d’afrontar les emocions a conseqüència del seu transtorn, amb la supressió de les emocions dels vulcanians amb la lluita interna d’Spock. Spock és diferent de la resta de vulcanians perquè és mig humà. Els paral·lelismes no acaben aquí, ja que Wendy és una persona extremadament intel·ligent, com el vulcanià.

Dakota Fanning fa una interpretació brillant. L’actriu és capaç de transmetre les emocions d’una manera molt viva i creïble. No era gens fàcil en un personatge que precisament pateix d’això. Fanning fa una interpretació sensacional a través de mirades, gestos i veu. Una interpretació completa que treu amb nota i connecta de manera ràpida i fàcil amb l’espectador.

Quan Wendy escapa de la llar d’acollida per anar fins als estudis de Paramount Pictures, la pel·lícula es converteix en una road movie, en la qual Wendy no deixarà de viure un grapat de peripècies fins a arribar al seu destí. La seva condició no li facilitarà les coses. Però el fet de trobar-se sola en llocs desconeguts, l’empenyerà a donar passes endavant, que fins ara no s’havia atrevit a fer, i a superar alguns dels impediments del seu trastorn.

La motivació de Wendy serà doble. Per una banda, fer realitat el seu somni d’escriure i participar en el concurs de guions d’Star Trek, i l’altra, la de millorar per poder conèixer a la seva neboda acabada de néixer. La germana de Wendy ha patit molt i no ha sabut, des de la mort de la seva mare, establir contacte amb Wendy. El naixement de la criatura suposa una nova oportunitat perquè les germanes es tornin a trobar. Tota la relació de Wendy i la seva germana està molt ben treballada i és un dels punts forts de la pel·lícula.

Com a històries més secundàries trobem la protagonitzada per la directora de la llar d’acollida que interpreta una magnífica Toni Colette, que a la vegada serveix perquè relació especial que estableix amb Wendy, faci millorar la relació amb el seu fill adolescent, i que aquest li faci veure a la seva mare un nou punt de vista sobre Wendy. Ens haguera agradat que la pel·lícula hagués explorat una amistat entre Wendy i l’adolescent.

La pel·lícula té algunes connexions amb Star Trek com l’aparició de les Vasquez Rocks d’Agua Dulce, una localització molt usada en les pel·lícules i sèries d’Star Trek. Concretament allí es va rodar el mític enfrontament entre Kirk i el Gorn. Aquí les podem veure en la seqüència de recreació del guió de Wendy. La segona connexió és que Alice Eve, qui interpreta a la germana de la protagonista, va interpretar a Carol Marcus a Star Trek: En la oscuridad del 2013.

Tota la part més trekkie serveix per enriquir la pel·lícula i donar originalitat a una història en grans línies previsible, però summament agradable amb personatges meravellosos i un amor a Star Trek que ens fa xalar.

Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs