Jonathan Levine (Memorias de un zombie adolescente) dirigeix aquesta comèdia romàntica que inverteix els rols preestablerts en la comèdia de romàntica de l’home i la dona.

Charlotte (Charlize Theron) és una de les dones més influents del món. Sofisticada i amb facilitat per qualsevol cosa. Fred (Seth Rogen, interpretant una vegada més el mateix paper de sempre) és un periodista amb talent amb facilitat per posar-se en embolics. Ambdós no tenen res en comú, excepte que ella va ser en la seva cangur. Quan ella el contracta perquè li escrigui els discursos de la seva campanya presidencial, crearà consternació entre l’equip perquè Fred no hi encaixa. No obstant això, la química entre ambdós condueix a un romanç arreu del món.

Casi imposible fa equilibris entre els tòpics de la comèdia romàntica i la comèdia grollera a la qual ens té acostumats Seth Rogen, amb els acudits habituals sobre les drogues o l’onanisme que són marca de la casa.

Tot i que ens arrenca alguna riallada o somriure, la pel·lícula no deixa de ser un entreteniment lleuger amb el qual passes una estona entretinguda, però del qual te n’has oblidat al segon de trepitjar el carrer.

La relació entre els dos personatges no deixa de ser una mena de La bella i la bèstia passada pel filtre d’Algo pasa con Mary.

Amb el salt qualitatiu que han donat algunes comèdies romàntiques recents com Juliet, desnuda o Con amor, Simon, Casi imposible, més enllà del gènere dels personatges és el mateix de sempre, fins al punt que ara que s’estrena sembla ja una pel·lícula d’una altra època que només identifiquem dels nostres temps, per l’apoderament del personatge de Charlize Theron.

El millor de la pel·lícula és Charlize Theron que, una vegada més, demostra que és capaç d’interpretar qualsevol tipus de paper.