Superlópez

Adaptació cinematogràfica del còmic creat per Jan, que protagonitzen Dani Rovira, Alexandra Jiménez, Maribel Verdú i Julián López.
Vull començar parlant del repartiment. De Rovira direm que a contrapronòstic, no és el pitjor de la pel·lícula. De fet, és l’actor que està millor, i amb això no vull dir que estigui bé. El seu personatge i interpretació va a pitjor a mesura que avança la pel·lícula. De Julián López, simplement diré que no té cap gràcia, tot i que vol fer una paròdia d’un personatge sense gràcia. I de Maribel Verdú, és de vergonya pels altres en aquesta paròdia de general Zod femenina que li toca interpretar.

Superlópez és una barreja entre una paròdia del Superman de Richard Donner i una comèdia de Telecinco a l’estil Aída, plena d’humor groller i referències sexuals. La fidelitat i l’esperit dels còmics de Jan no hi és ni se l’espera.

Si coneixeu la trajectòria de Javier Ruiz Caldera, el seu humor poc té a veure amb el del personatge de còmic i clarament era una opció equivocada.

Al final, en resulta una comèdia que agradarà als fans de Lo que se avecina i Siete apellidos vascos, però que provocarà arcades a aquells que els agradava el còmic i no comparteixen afició per aquest tipus d’humor.

Tampoc és una pel·lícula per dur-hi els nens, perquè tampoc es defineix en el públic al qui s’adreça. Hi ha contingut infantil, però l’humor és groller, bàsic i poc imaginatiu. Al final, ni és familiar, ni és gamberra, ni, i no em casaré de repetir-ho, té res a veure amb el personatge del còmic.

Telecinco ha comprat la llicència de Superlópez, no per fer-ne una adaptació, simplement per aprofitar-se de tenir un nom prou conegut per vendre’ns l’enèsima comèdia de Telecinco, i fer-nos passar per caixa per veure en el seu nou patafi.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Frankenstein

Guillermo del Toro ha fet realitat el seu somni de fa molts anys: rodar una adaptació de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. El resultat

Argylle

Matthew Vaughn obre camí cap a una nova franquícia d’acció, comèdia i espionatge amb Argylle. Després que en els darrers deu anys s’hagi dedicat gairebé

Avatar: Fire and Ash

James Cameron ha estat, durant dècades, el gran visionari del cinema comercial. Només cal recordar què van significar The Abyss, Terminator 2: Judgment Day, Titanic

One Batlle After Another

Quatre anys ha trigat Paul Thomas Anderson a fer una nova pel·lícula. Recordem que la darrera va ser Licorice Pizza. Una batalla tras otra és

Wicked: For Good

Segona part de Wicked (2024), la pel·lícula musical basada en el muntatge teatral de 2003, inspirat en el llibre de 1995 de Gregory Maguire que