Burning

El coreà Lee Chang-dong dirigeix aquesta adaptació d’un conte de Murakami, que va guanyar el premi de la crítica, en el Festival de Cannes.

Jongsu és un jove introvertit que es retroba per casualitat amb una amiga de la infantesa. Ell se n’enamora, però ella se’n va de viatge i, quan torna, ho fa amb un nou xicot sota el braç. És atractiu, té diners i és llençat, tot el contrari que ell. A partir d’aquest moment es crea un triangle amorós ple d’estranyeses. Un dia, ella desapareix sense dir res a ningú i la història esdevindrà encara més estranya.

Entre els protagonistes trobem a Steven Yeun, en Glenn de la sèrie The Walking Dead en el paper d’aquest jove atrevit i adinerat, per atreure el públic menys avesat a productes orientals.

El principal problema és que resulta absolutament injustificable que la pel·lícula trigui 90 minuts a exposar el plantejament. És innegable la bona direcció, la fotografia i altres elements tècnics, però el ritme narratiu resulta exasperant. Aquesta història no requereix més d’hora i mitja i en dura una més del necessari. En altres termes podríem parlar d’una obra extraordinària, però malauradament no és així.

Ens ha agradat la subtilesa en què tracta aquest triangle, del qual només veus a través dels ulls d’un dels protagonistes. I al final, com espectador, t’acabes menjant el cap de la mateixa manera.

Burning és interessant, però el metratge de dues hores i mitja resulta extenuant i perjudica enormement al resultat final. En tot cas, és una història molt Murakami, per la qual cosa segurament agradi als seus seguidors, mentre que els seus detractors l’odiïn. Personalment, em col·loco al mig, perquè, tot i que hi ha elements que no m’agraden, també n’he extret coses molt bones de la resta.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Frankenstein

Guillermo del Toro ha fet realitat el seu somni de fa molts anys: rodar una adaptació de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. El resultat

Argylle

Matthew Vaughn obre camí cap a una nova franquícia d’acció, comèdia i espionatge amb Argylle. Després que en els darrers deu anys s’hagi dedicat gairebé

Avatar: Fire and Ash

James Cameron ha estat, durant dècades, el gran visionari del cinema comercial. Només cal recordar què van significar The Abyss, Terminator 2: Judgment Day, Titanic

One Batlle After Another

Quatre anys ha trigat Paul Thomas Anderson a fer una nova pel·lícula. Recordem que la darrera va ser Licorice Pizza. Una batalla tras otra és

Wicked: For Good

Segona part de Wicked (2024), la pel·lícula musical basada en el muntatge teatral de 2003, inspirat en el llibre de 1995 de Gregory Maguire que