Quarta col·laboració entre el català Jaume Collet-Serra com a director i Liam Neeson com a actor protagonista, després d’Una noche para sobrevivir, Non-Stop (Sin escalas) i Sin identidad.
El pasajero és un thriller sobre la frenètica missió d’un home de negocis feliçment casat, que es veurà involucrat, sense voler-ho, en una conspiració. De tornada a casa en un tren de rodalia, haurà d’identificar a un passatger si no vol que matin a la seva família.
Collet-Serra proposa un doble joc. Un de molt negre pel personatge principal, i un de molt entretingut per a l’espectador. El personatge de Neeson decideix jugar-hi, només faltaria, si no s’ha acabat la pel·lícula. Però vosaltres com espectadors hi voldreu jugar? Si la resposta és no, no cal que perdeu el temps amb aquesta pel·lícula, però si voleu jugar, heu d’acceptar que esteu disposats a tot per viure una experiència trepidant i entretinguda. Aquesta és una fórmula que Collet-Serra ja ha utilitzat anteriorment, així que si l’heu viscut abans, ja sabeu de què us parlo. No intenteu buscar un guió coherent, perquè no ho és, ni ho pretén. La pel·lícula està al servei de l’entreteniment i no de la història. Jo ja sabia a què anava i on em ficava. Necessitava deixar el cervell en stand-by i gaudir d’una trama d’intriga amb Liam Neeson repartint hòsties en un tren.
El millor d’El pasajero són les seves seqüències d’acció i que aconsegueix que ens posem en la pell del personatge principal, en la recerca difícil del passatger que li han encomanat trobar.
Reconec que les sorpreses de guió són previsibles i que la trama no té ni cap ni peus, però és necessari que sigui així perquè et pugui donar les sensacions que busca en l’espectador. I així és, per tant la pel·lícula és un triomf. Collet-Serra s’ha envoltat dels seus actors habituals en papers secundaris, com Patrick Wilson, Vera Farmiga i Sam Neill.
El pasajero compleix sobradament com a pel·lícula roller coaster. Collet-Serra es manifesta completament honest amb el cinema que fa. Els fans de les seves produccions de sèrie B, no estem gens decebuts, el contrari. Ja ho diu la dita, qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
