Un paseo por el bosque

Pel·lícula de superació personal basada en fets reals, en la qual Robert Redford interpreta a Bill Bryson, un escriptor de guies de viatge que pretén fer la ruta de 3.500 quilòmetres pels Apalatxes. Emma Thompson interpreta a la seva dona, qui l’obliga a buscar un acompanyant si vol fer el sender, Finalment l’acompanyarà Stephen Katz (Nick Nolte), un antic amic de joventut amb qui va perdre el contacte, i que és l’únic disposat a fer el camí amb ell.

L’argument pot sonar a Alma salvaje protagonitzada per Reese Whitherspoon, però Un paseo por el bosque està a antípodes d’aquesta. Mentre la primera era introspectiva, filosòfica i, perquè no dir-ho, pretensiosa, aquesta no busca res més que ser un simple entreteniment. No li busqueu cap més lectura perquè no la té. És senzilla i es passeja per terrenys comuns i tòpics, però la força dels actors, Redford, i un superb Nick Nolte, són la única excusa per veure la pel·li, que no tindria cap interès si no fos per ells. Nolte m’ha encantat, ja que fa molt de temps que no el veiem com cap de cartell d’una pel·lícula. Sense cap mena de dubte, la relació i química entre ell i Redford i les seves personalitats antagòniques fan que la pel·lícula funcioni. De fet, som capaços de veure i retrocedir fins el moment de joventut en què eren amics, i trobar un moment en les seves vides en les quals les seves personalitats no eren tant diferents, quan havia més coses que els unien que no pas els separaven, però realment, en el fons, són tant diferents aquests personatges? Precisament d’això va pel·lícula, que malgrat els anys i les experiències vitals que els han canviat, allò que els uneix i que els va convertir en amics, encara existeix. Les situacions de la pel·lícula succeeixen en format road movie a peu a través dels senders dels Apalatxes.

Un paseo por el bosque no pretén res més que entretenir i per això incrementa els moments còmics entre la parella protagonista que s’esforça per crear situacions agradables per a l’espectador. Però res del que veiem i sentim tindria sentit ni interès, si no sortís de la boca de Robert Redford i Nick Nolte.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Frankenstein

Guillermo del Toro ha fet realitat el seu somni de fa molts anys: rodar una adaptació de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. El resultat

Argylle

Matthew Vaughn obre camí cap a una nova franquícia d’acció, comèdia i espionatge amb Argylle. Després que en els darrers deu anys s’hagi dedicat gairebé

Avatar: Fire and Ash

James Cameron ha estat, durant dècades, el gran visionari del cinema comercial. Només cal recordar què van significar The Abyss, Terminator 2: Judgment Day, Titanic

One Batlle After Another

Quatre anys ha trigat Paul Thomas Anderson a fer una nova pel·lícula. Recordem que la darrera va ser Licorice Pizza. Una batalla tras otra és

Wicked: For Good

Segona part de Wicked (2024), la pel·lícula musical basada en el muntatge teatral de 2003, inspirat en el llibre de 1995 de Gregory Maguire que