Un paseo por el bosque

Pel·lícula de superació personal basada en fets reals, en la qual Robert Redford interpreta a Bill Bryson, un escriptor de guies de viatge que pretén fer la ruta de 3.500 quilòmetres pels Apalatxes. Emma Thompson interpreta a la seva dona, qui l’obliga a buscar un acompanyant si vol fer el sender, Finalment l’acompanyarà Stephen Katz (Nick Nolte), un antic amic de joventut amb qui va perdre el contacte, i que és l’únic disposat a fer el camí amb ell.

L’argument pot sonar a Alma salvaje protagonitzada per Reese Whitherspoon, però Un paseo por el bosque està a antípodes d’aquesta. Mentre la primera era introspectiva, filosòfica i, perquè no dir-ho, pretensiosa, aquesta no busca res més que ser un simple entreteniment. No li busqueu cap més lectura perquè no la té. És senzilla i es passeja per terrenys comuns i tòpics, però la força dels actors, Redford, i un superb Nick Nolte, són la única excusa per veure la pel·li, que no tindria cap interès si no fos per ells. Nolte m’ha encantat, ja que fa molt de temps que no el veiem com cap de cartell d’una pel·lícula. Sense cap mena de dubte, la relació i química entre ell i Redford i les seves personalitats antagòniques fan que la pel·lícula funcioni. De fet, som capaços de veure i retrocedir fins el moment de joventut en què eren amics, i trobar un moment en les seves vides en les quals les seves personalitats no eren tant diferents, quan havia més coses que els unien que no pas els separaven, però realment, en el fons, són tant diferents aquests personatges? Precisament d’això va pel·lícula, que malgrat els anys i les experiències vitals que els han canviat, allò que els uneix i que els va convertir en amics, encara existeix. Les situacions de la pel·lícula succeeixen en format road movie a peu a través dels senders dels Apalatxes.

Un paseo por el bosque no pretén res més que entretenir i per això incrementa els moments còmics entre la parella protagonista que s’esforça per crear situacions agradables per a l’espectador. Però res del que veiem i sentim tindria sentit ni interès, si no sortís de la boca de Robert Redford i Nick Nolte.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Ready or Not 2

L’èxit inesperat de Ready or Not feia pensar que una seqüela podia ampliar el seu univers i recuperar la barreja d’humor negre, terror i sàtira

Michael

Michael Jackson és, probablement, l’artista més icònic i alhora més controvertit de la música popular del segle XX. Michael pren una decisió clara des del

Sentimental Value

Després de sorprendre amb Thelma i consolidar-se internacionalment amb La pitjor persona del món, Joachim Trier torna amb la que és la seva obra més

Super Mario Galaxy: La pel·lícula

Si la primera aventura cinematogràfica de Mario va funcionar perquè traslladava amb fidelitat l’esperit dels videojocs a la gran pantalla, aquesta seqüela segueix exactament el

Send Help

Després de més de quinze anys sense dirigir una pel·lícula de terror pura, Sam Raimi torna al gènere amb Send Help, una proposta que confirma