El Gran Hotel Budapest

Wes Anderson era un director que detestava. Mai me n’he amagat. Pretensiós, pendent i sobrevalorat, no era del meu gust. Les seves suposades comèdies, no només no em feien gràcia, si no que eren una llauna sense precedents. Estic parlant de Los Tenebbaums, Life Aquatic i Viaje a Darjeeling. De cop i volta, i sense esperar res, fa una meravella que es diu Fantástico Sr. Fox, i em canvia completament l’opinió que en tenia d’ell. Pensant que a lo millor havia estat l’animació que l’havia beneficiat, vaig anar a veure Moonrise Kingdom sense esperar-ne massa, i es va convertir en una de les meves pel·lícules predilectes del 2012. Què havia passat amb Wes Anderson? S’havia convertit de cop i volta en un director que podia explicar coses interessants? Sembla que sí, i El Gran Hotel Budapest és la confirmació. Al meu parer, resta per sota de Moonrise Kingdom, però igualment sap ficar-se a l’espectador a la butxaca, tant per un impressionant Ralph Fiennes en el paper del conserge, com el dels múltiples secundaris que no paren d’aparèixer al llarg del metratge.

Anderson continua utilitzant les seves maquetes i una extraordinària fotografia que adorna la història, no d’un hotel en realitat, si no d’un conserge que era més que un conserge, i la seva extraordinària aventura  per demostrar la seva innocència en un cas d’assassinat. Anderson utilitza la  comèdia i un humor negre molt encertat per explicar-nos-la. Els personatges entren i surten, fins el punt que si haguéssim de buscar un equivalent en comèdia, serien els germans Marx, o potser seria massa atrevit no utilitzar cap altre referent que no fos del mateix Anderson. Darrera el guió s’amaga molta cultura i imaginació sobre l’època passada en la que ens transporta el relat. Anderson continua essent d’aquells directors amb personalitat desbordant que només veient 30 segons de qualsevol de les seves pel·lícules, reconeixes que ell n’és el director.

Evidentment és una pel·lícula que busca més el públic cinèfil que no pas el públic general, però no tanca les portes a ningú i tothom és ben rebut al Gran Hotel Budapest.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Ready or Not 2

L’èxit inesperat de Ready or Not feia pensar que una seqüela podia ampliar el seu univers i recuperar la barreja d’humor negre, terror i sàtira

Michael

Michael Jackson és, probablement, l’artista més icònic i alhora més controvertit de la música popular del segle XX. Michael pren una decisió clara des del

Sentimental Value

Després de sorprendre amb Thelma i consolidar-se internacionalment amb La pitjor persona del món, Joachim Trier torna amb la que és la seva obra més

Super Mario Galaxy: La pel·lícula

Si la primera aventura cinematogràfica de Mario va funcionar perquè traslladava amb fidelitat l’esperit dels videojocs a la gran pantalla, aquesta seqüela segueix exactament el

Send Help

Després de més de quinze anys sense dirigir una pel·lícula de terror pura, Sam Raimi torna al gènere amb Send Help, una proposta que confirma