Segona entrega cinematogràfica de la sèrie d’animació en stop-motion de la companyia Aardman, El xai Shaun, que podem veure pel canal Súper 3, la qual consta de 150 episodis emesos en el 2007 i el 2016. El xai Shaun va ser creat per Nick Park i va aparèixer per primera vegada en el curt Wallace & Gromit: A Close Shave de 1995. Shaun és un xai de la raça Suffolk d’Anglatterra, l’única que té les potes i el cap negres.
En aquesta aventura, una petita i adorable alienígena, Lu-La, aterra a la granja. Lu-La es farà amiga de Shaun, però troba a faltar la seva llar. Shaun i la resta d’ovelles treballaran conjuntament per ajudar-la a torna amb els seus.
Dirigeix la pel·lícula Will Becher, realitzador de la sèrie de televisió, juntament amb el debutant Richard Phelan, que fins ara treballava en el departament d’art i havia escrit alguns capítols de la sèrie.
Estem davant una pel·lícula al mateix nivell de l’anterior i de la sèrie de televisió. El millor d’aquestes produccions es conserva i llueix com mai en aquesta seqüela.
El fet d’introduir l’element extraterrestre amb una trama que recorda molt a E.T. suposa una oportunitat que la pel·lícula aprofita per inundar la pel·lícula de moltes referències a la ciència-ficció com Star Trek, Star Wars, 2001: Una odisea de l’espai, Expediente-X, Doctor Who, Encontres a la tercera fase, etcètera. Això sí, totes elles molt subtils que ajuden a reforçar la trama mai entorpir-la.
Granjaguedon a es manté fidel a les seves essències i no hi ha ni veus ni diàlegs, efectes de so dels animals i fresses a part. També Aardman es manté fidel a la seva manera de fer en una època molt complicada per qualsevol classe d’animació que no sigui per ordinador. La feina en stop-motion i figures de plastilina que ens proposa aquesta pel·lícula és una absoluta meravella. L’expressivitat que mostren aquestes figures és increïble.
Però encara hi ha molts més motius per anar a veure la darrera aventura del xai Shaun. La pel·lícula és tremendament divertida. I tot sense cap diàleg, només humor visual que tothom pot entendre i un guió tendre i molt ben escrit amb uns gags brillants. És difícil no deixar-se endur pel carisma de Shaun, en Bitzer, el granger i la resta de la colla de la granja.
Granjaguedon et manté amb un somriure constant de principi a final i proporciona un grapat de rialles pel camí. La pel·lícula no exclou ni a petits ni grans, tothom és ben rebut. El seu humor absurd i molt britànic, que aquí combina amb un to fílmic d’Amblin deutor d’Spielberg, és un autèntic prodigi. Una de les pel·lícules d’animació de l’any.
Si en voleu més hem fet una ressenya també en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.
