Ghostland

Pascal Laugier es va fer un nom amb la polèmica Martyrs, una pel·lícula sense idea i argument que només se sustentava amb imatges violentes que buscaven la provocació perquè se’n parlés.

Ghostland comença interessant. Sota una mirada atenta al cinema de Tobe Hooper, i La matanza de Texas en particular, aviat comencem a apreciar alguna cosa en la seva trama que no funciona. De cop, arriba un gir inesperat per donar coherència allò què hem vist fins aleshores. Coherència? Una mica sí, però a canvi d’un gir que força la situació i converteix una pel·lícula que prometia en un torture porn avorrit de l’escola Saw.

La pel·lícula ens narra la història de dues germanes que es traslladen a viure amb la seva mare en una casa de la seva recent difunta tieta. Durant la primera nit a la casa, dos psicòpates hi entren i obliguen a la mare a defensar a les seves filles. Durant l’atac, les dues han tingut vivències diferents i han afrontat el trauma de manera diferent i les seves personalitats patiran una alteració. Al cap de 16 anys, una de les germanes s’ha convertit en una escriptora de novel·les de terror famosa, i l’altra encara viu amb la mare, incapaç de superar els fets d’aquella nit. Quan les tres es tornin a trobar en la mateixa casa en què van succeir els fets d’aquella fatídica nit, començaran a produir-se situacions rares.

Laugier juga al mateix que pel·lícules com A l’interior, despullar qualsevol coherència de guió per exposar el que vol, i oblida conscientment una possible lògica. Personalment, crec que això és enganyar a l’espectador i aquí crec que s’abusa d’aquest recurs. Ghostland, presentada en el darrer Sitges, em va semblar un bunyol considerable, ja que també resulta excessiva a tots els nivells i al final és un espectacle macabre sense cap sentit.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars

Y2K

L’actor Kyle Mooney (Brigsby Bear) debuta en la direcció amb una pel·lícula apocalíptica i nostàlgica dels anys noranta que, en cap moment, aporta res més