The Wall

Darrera pel·lícula de Doug Liman (Al filo del mañana, Barry Seal: El traficante), protagonitzada per Aaron-Taylor-Johnson i John Cena.

The Wall és d’aquelles pel·lícules que ens vol transmetre tensió en un sol escenari, un plantejament semblant a Buried o Última llamada. En aquesta ocasió, l’escenari és una paret en un indret desconegut d’Afganistan. Dos soldats nord-americans es troben al punt de mira d’un letal franctirador iraquià, i queden atrapats en mig del no-res. Mentre un d’ells és abatut l’altre es trobarà emparat només per una precària paret que amenaça d’ensorrar-se en qualsevol moment i quedar-se a la mercè de l’enemic. Només li quedarà superar en enginy al franctirador si pretén sobreviure. The Wall funciona com un thriller psicològic en el qual el soldat i el franctirador intentaran enganyar-se i minar-se la voluntat.

A Liman li ha estat suficient utilitzar pocs recursos, molt menys dels que ens té acostumats en els seus treballs amb Tom Cruise. La pena és que, tot i no ser una mala pel·lícula, li falla el fet de mantenir la tensió com les pel·lícules en les quals s’inspira. En alguns moments, aquesta tensa espera es converteix en tedi i la tensió desapareix fins que torna a pujar el ritme. A The Wall se li requeria la capacitat de mantenir la tensió, i amb això fracassa, però en canvi en moments puntuals és brillant. En aquesta pel·lícula, el plantejament de la situació de carreró sense sortida del protagonista arriba massa aviat, i el que ens queda són uns minuts molt llargs que el director emplena amb converses avorrides que no porten enlloc. Els millors moments es produeixen en els girs de guió, més que res perquè et desperten de la migdiada, i sobretot en el tram final i resolució de la pel·lícula.

Doug Liman controla millor les escenes d’acció que no pas els diàlegs, els quals juguen en contra del resultat de la pel·lícula. Si el duel verbal hagués estat tan bo com el físic, estaríem parlant d’una altra pel·lícula. L’adrenalina s’envaeix massa aviat i la profunditat dels personatges no passa de la superfície.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars

Y2K

L’actor Kyle Mooney (Brigsby Bear) debuta en la direcció amb una pel·lícula apocalíptica i nostàlgica dels anys noranta que, en cap moment, aporta res més