Shin Godzilla

Poc temps després de la versió americana de Gareth Edwards, el popular monstre nipó torna, en una producció de Toho, al seu país d’origen en el que es podria considerar un reboot.

La pel·lícula s’estructura ens dues parts que es van alterant entre sí. La primera, la única veritablement interessant, és l’aparició del monstre, la seva mutació, la destrucció de Tòquio i les batalles amb l’exèrcit. La segona, la reacció dels polítics i les estratègies de despatx. El problema és que la primera part només s’emporta 30 minuts de metratge i la segona 90, pel qual el resultat final és una pel·lícula irregular. És avorrida, poc interessant i amb diàlegs interminables, moltes estones. Això sí, amb moments absolutament brillants que coincideix en cada fotograma protagonitzat per Godzilla, que per primera vegada es passeja per Tòquio de dia, així que res d’enfosquir la imatge per abaratir en efectes especials. Aquí veurem a Godzilla a plena llum del dia, destruint Tòquio amb gran detall.

No passen desapercebuts alguns moments d’humor, en clara referència a la utilització americana del monstre.

Si en les pel·lícules originals estaven molt presents els efectes de les bombes nuclears que van caure sobre Hiroshima i Nagasaki, els directors d’aquestes han tingut en ment l’accident nuclear de Fukushima del 2011, convertint a Godzilla en una metàfora del desastre, sobretot en les escenes en què Godzilla provoca marees en les zones de la costa.

Tot i la seva irregularitat, Shin Godzilla ens regala escenes antològiques i recupera l’esperit kaiju clàssic. Ben tornat a casa Godzilla!

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars

Y2K

L’actor Kyle Mooney (Brigsby Bear) debuta en la direcció amb una pel·lícula apocalíptica i nostàlgica dels anys noranta que, en cap moment, aporta res més