Mike Cahill va deixar de ser un desconegut gràcies a Otra Tierra, una de les millors pel·lícules de ciència ficció de farà un parell d’anys. Otra Tierra era una pel·lícula indieque amb molta imaginació, utilitzava l’excusa d’una Terra paral·lela on vivien versions alternatives de nosaltres mateixos. Sota un context de ciència ficció, era l’excusa per parlar-nos de les segones oportunitats i de la redempció. Mike Cahill es retroba amb la mateixa actriu, Brit Marling. Orígenes, com aquí han titulat I Origins, no deixa de ser una expansió de la primera. Cahill ens torna a parlar de les segones oportunitats, però en aquesta ocasió s’atreveix, a anar més lluny del que ens explicava a Otra Tierra. Orígenes és una pel·lícula indie, però el fet de comptar amb més pressupost que Otra Tierra, no li ha restat frescor. La història va de Nova York a la Índia i es multipliquen els exteriors. Orígenes és una barreja de gèneres, tan passa per la ciència ficció, com ens explica una història d’amor que va més enllà de lo imaginable, que incorpora elements científics i religiosos.
Sense desvetllar res un explico l’argument. El doctor Ian Grey és un biòleg que estudia l’evolució de l’ull humà i la possibilitat de que éssers que no tenen o han perdut la vista, la puguin desenvolupar o recuperar. La seva fascinació per l’ull humà el porten a fer fotografies dels iris de les persones, és per això que sempre va càmera en mà. Una nit coneix una noia amb una màscara, en una festa de disfresses, a la que fa una foto del seu iris. Després de mantenir relacions en un lavabo, la perd de vista. La seva obsessió a partir d’aquell moment serà trobar-la, només tenint com a referència la imatge del seu fascinant iris.I em quedo aquí perquè continuar seria desvetllar l’element fantàstic que m’agradaria que descobríssiu per vosaltres mateixos.
En el repartiment, a part de Brit Marling, hi trobem a Michael Pitt, que interpreta a la perfecció al científic, i a la catalana Astrid Bergès-Frisbey, la noia de la que s’enamora el protagonista. L’inici de la pel·lícula, quan desenvolupa la història d’amor, és clau pel que vindrà després. Entre els dos actors hi ha molt bona química, i l’espectador tampoc tarda en enamorar-se de la noia de la mateixa manera que ho fa el protagonista. Aquesta connexió que crea amb l’espectador el vincula emocionalment amb el que és la segona part del relat. Mike Cahill ens porta constantment per terrenys desconeguts a través d’una pel·lícula que equilibra a la perfecció els conceptes científics amb els espirituals. La pel·lícula és un pas endavant amb la carrera de Cahill. Esperem amb fascinació el següent pas.
Orígenes va ser la clara i justa guanyadora del SITGES 2014. Seria d’agrair que la gent deixés de parlar tant d’Interstellar i ho fes més d’Orígenes, entre d’altres coses perquè és millor pel·lícula que la de Christopher Nolan i pot passar injustament desapercebuda.
