Jersey Boys

Clint Eastwood ens arriba amb una proposta inesperada, Jersey Boys, adaptació cinematogràfica del musical guanyador d’un munt de premis Tony, que ens narra l’èxit i la davallada del grup Four Seasons, responsable d’èxits com Cherry o Walk Like a Man. El focus d’atenció és el solista del grup, Frankie Valli. Eastwood demostra una vegada més que és un autor valent i que té la potestat de fer el que li vingui de gust. Ja sabem de llarg que la música l’apassiona, Eastwood sol composar també la banda sonora de les seves pel·lícules, així que no és estrany que hagi volgut incorporar a la seva filmografia un gènere que fins ara no havia tocat, el musical. Per fer-ho s’ha envoltat del que ell considera els millors, així que per confeccionar el càsting ha escollit molts dels actors que van protagonitzar el musical de Broadway, tots ells desconeguts en el cinema. Les úniques cares conegudes que hi trobarem són Christopher Walken, que interpreta al gàngster Gyp DeCarlo, i Vincent Piazza, un dels membres del grup que l’hem vist a la sèrie Broadwalk Empire.

La pel·lícula narra com un jove Frankie Valli passa a formar part del grup musical d’uns amics, que entren i surten de la presó per cometre petits delictes, els quals tenen lligams amb la màfia. El cap de màfia Gyp DeCarlo esdevé per a Frankie una figura paternal. Després de cantar la cançó preferida de la mare de DeCarlo, aquest li ofereix una ajuda per quan la consideri necessaria.

Eastwood posa en marxa tota la seva maquinaria, amb uns escenaris, decorats i vestuari excel·lents. No es pot dir el mateix del maquillatge, quan a la part final veiem els protagonistes de grans. Eastwood ha contractat amb mateix que va fer el maquillatge de J.Edgar. Així doncs, a l’escena final, els protagonistes semblen portar les caretes del Polònia. Algú li hauria d’explicar a Eastwood que caldria cuidar aquest aspecte.

Pel que fa a la resta, molt bé. La música impressionant i Eastwood sap portar el ritme de la pel·lícula, de dues hores i quart, sense que en cap moment esgoti.Curiosament la part més fluixa és el drama humà.  Jersey Boys es centra només en el grup i descuida la resta, com les relacions familiars de Vallie. Qua Esatwood decideix abordar-les, a l’espectador no li ha donat temps d’empatitzar amb un entorn del protagonista que en prou feines ha vist. Així, moments que haurien de ser molt intensos i dramàtics, que ja sabem que el director sol treballar de forma excel·lent, com ja ens ho ha demostrat a Mystic River o Million Dollar Baby, resultin molt freds.

Malgrat els seus defectes, Eastwood sap que Jersey Boys en el fons és un musical, i com a tal ha de transmetre bon rotllo, i això sense cap dubte ho aconsegueix. Menció apart pel protagonista principal i com imita la veu de falset de Valli, John Lloyd Young. Tot un descobriment.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars

Y2K

L’actor Kyle Mooney (Brigsby Bear) debuta en la direcció amb una pel·lícula apocalíptica i nostàlgica dels anys noranta que, en cap moment, aporta res més