Uno de nosotros (Let Him Go)

Kevin Costner té un talent únic pel que fa als westerns, sigui els que dirigeix o els que protagonitza. Let Him Go transcorre en els anys seixanta, però això no impedeix que sigui un tros de western. Després us explico el perquè.

Basada en una novel·la de Larry Watson, ha estat dirigida i escrita per Thomas Bezucha que m’ha recordat molt a la manera de fer de Clint Eastwood en els seus westerns més crepusculars.

La pel·lícula ens narra la història de Margaret, domadora de cavalls, i George, un xèrif retirat que han perdut el seu fill en un accident. Dos anys després, la seva nora es casa amb un pinxo maltractador que resultarà estar emparentat amb una poderosa i corrupta família de Dakota. Margaret i George decideixen anar a buscar al seu nét quan la parella de noucasats marxi de nit i sense avisar. El que no saben és que el nen ara està en mans de la família del pinxo, els Weboy, un clan violent i corrupte de l’Amèrica rural i profunda, els quals no estan disposats a deixar marxar ni a la mare ni al nen.

Abans he parlat de Kevin Costner, però també qui està enorme és Diane Lane que interpreta a l’àvia, qui omple la pantalla en cada plànol. Tampoc em vull oblidar de la malvada mare ossa sudista que interpreta Lesley Manville i no vull deixar d’esmentar a Booboo Stewart en el paper del jove indi que viu sol en una cabana. Un personatge innocent i molt ben construït amb quatre pinzellades que en algun moment sembla voler acollir com un fill la parella protagonista.

Un dels punts forts de la pel·lícula és com és capaç de mantenir la tensió. Primer a mesura que s’endinsen a aquesta Amèrica sense llei que culmina en un sopar que és pura dinamita amb només quatre frases i quatre mirades.

Però com he dit abans, un dels components més importants és com és capaç de narrar-nos aquesta història amb el llenguatge del western. El que comença com un drama, evoluciona cap al cinema de l’oest a mesura que passen els minuts. El clímax i resolució de la pel·lícula està molt bé i fa saltar pels aires la violència llargament continguda que esdevé explosiva.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Chaos Walking

Ni fet expressament. Chaos Walking és una pel·lícula que porta la crítica de la mateixa escrita en el títol. I és que la cinta dirigida

I Care a Lot

Pel·lícula força inclassificable que no està a l’altura d’un molt bon repartiment format per Rosamund Pike, Peter Dinklage i Dianne Wiest. De res serveix tenir

Viuda Negra (Black Widow)

Després d’una sequera d’un parell de pel·lícules de Marvel Studios per culpa de la pandèmia, arriba Viuda Negra. El començament de la fase 4 no

Oxygen

Sempre he sigut molt fan d’Alejandre Aja d’ençà que el vaig descobrir en un Festival de Sitges. Va ser el 2003 amb Alta tensión. Des

Peter Rabbit 2: L’escapada

Simpàtica seqüela de la pel·lícula del 2018 en què repeteixen Domhall Gleeson i Rose Byrne com a protagonistes principals i Will Gluck en la direcció.