Debut com a directora d’Ishana Night Shyamalan, filla del realitzador M. Night Shyamalan. Ishana es va iniciar en la professió a través de la sèrie Servant, en què va dirigir alguns dels capítols. The Watchers adapta la novel·la del mateix títol d’A.M. Shine.
La protagonista és Mina, una jove nord-americana que treballa en una botiga d’animals a Irlanda. De camí a Belfast per transportar un lloro, es perd en ruta i queda atrapada en un bosc. Enmig dels arbres descobrirà una cabana en què es troben tres persones més atrapades. Aquests li expliquen que no poden sortir del bosc perquè si no, els Observadors, unes estranyes criatures, els mataran. Perquè aquests els deixen sobreviure només han de posar-se cada nit davant un mirall que hi ha a la cabana i deixar que els Observadors els mirin.
En el repartiment hi trobem a Dakota Fanning com a Mina i entre els secundaris a Georgona Campbell (Barbarian), Olwen Fouere (The Northman) i Oliver Finnegan. El repartiment està molt bé i no és aquí on falla la pel·lícula.
The Watchers és sobretot una pel·lícula atmosfèrica. Sap treure profit dels escenaris boscosos irlandesos, dels paisatges i tant de la cabana com d’allò que amaga dins seu. Però el que fa que la pel·lícula no funcioni és un guió que no falla per diverses incoherències de la mateixa història i perquè si vol ser una pel·lícula de terror, mai fa por, malgrat comptar amb molts mitjans.
Un dels problemes greus que té per captar l’atenció de l’espectador és el ritme. Un primer acte que tarda mitja hora a situar la protagonista en la trama i un segon acte que no desenvolupa absolutament res. Només una sèrie d’elements que tampoc s’acaben d’explicar ni entendre i que al final, tampoc aporten res a la resolució. L’últim acte precipita tota la informació que vol donar. Massa informació i mal dosificada al llarg del metratge. Certs elements com la investigació del professor haurien d’haver estat presents des del principi. Malgrat alguns girs de guió, que tampoc canvien la pel·lícula, no aconsegueix que el final sigui memorable ni tampoc sorprenent. L’espectador espavilat ja es veurà a venir algunes sorpreses i més quan la pel·lícula sembla acabar-se i queden quinze minuts al davant. Estem en aquells casos que es posa per davant la sorpresa sobre la coherència de la història.
The Watchers barreja elements del folklore celta amb els monstres als quals ens tenen acostumats. Llàstima que es quedi en una anècdota poc explorada.
Malgrat l’empenta del pare, Ishana no s’ha pogut despendre de les comparacions amb les pel·lícules d’ell, i amb la comparació surt mal parada. També és més complicat, perquè ambdós treballen el mateix gènere.
