Warner ha decidit ressuscitar velles franquícies. Ho farà amb Harry Potter en format sèrie i, al cinema, retornarà a la Terra Mitjana desenvolupada per Peter Jackson a El Senyor dels Anells: The Hunt of Gollum. Recordem que Warner no té res a veure amb la sèrie d’Amazon, malgrat que aquesta estigui plantejada com una preqüela de la trilogia cinematogràfica.

La cosa curiosa és que, malgrat néixer per mantenir els drets per rodar The Hunt of Gollum, tot i els problemes tècnics i de pressupost que afecten l’animació, The War of the Rohirrim ha esdevingut un dels productes més coherent que la sèrie d’Amazon.

The War of the Rohirrim es remunta uns dos-cents anys abans dels esdeveniments de la trilogia i ens explica l’origen del lloc on succeïa una de les batalles més grans d’aquelles pel·lícules, la de l’Abisme de Helm, vista a Les dues torres. Per fer-ho, ha comptat amb la producció de Peter Jackson, crèdit per la història de Philippa Boyens i guió de Phoebe Gittins, filla de Boyens, i Arty Papageorgiou. Gittins i Papageorgiou també coescriuran The Hunt for Gollum.

El director ha estat Kenji Kamiyama, que l’ha feta amb animació d’estil anime i que va ser el responsable de la sèrie Blade Runner: Black Lotus, també feta amb anime. Curiosament, el punt dèbil de la pel·lícula és l’animació, que sembla que no estigui pensada per al cinema, sinó més aviat per a televisió, ja que en moltes ocasions els rostres no estan ben definits, sobretot en plànols generals en què no s’han dibuixat les cares dels protagonistes. Els plànols tampoc no destaquen en res, i visualment tot és poc cinematogràfica i de baix pressupost.

Però, més enllà d’això, el que la converteix en una bona pel·lícula és el guió, les trames i els personatges. La història és èpica i, d’alguna manera, t’arriba, malgrat que les imatges no acompanyin l’èpica. 183 anys abans de la Guerra de l’Anell, Èowyn, novament amb Miranda Otto posant-hi la veu, ens narra la història de Hera, filla del rei de Rohan. Wulf, amic d’infantesa de Hera, culpa el rei de Rohan de la mort del seu pare, quan Hera es va negar a casar-se amb ell. El cas és que, després d’un atac despietat de Wulf contra el poble de Rohan, el rei i Hera es refugiaran a la fortalesa de Hornburg, que es convertirà en el que coneixem com l’Abisme de Helm. Wulf sotmetrà la fortalesa a un setge per fer-se amb el regnat.

La pel·lícula presta molta atenció al paper de la dona a la Terra Mitjana, posant-les en un lloc primordial. La manera com ho fa és orgànica, integrada i amb sentit dins aquesta història. A Hera li proposen un casament concertat que ella rebutja, com diu diverses vegades, no perquè no li agradi Wulf, sinó perquè vol estar sola i no lligar-se amb ningú. A través de flashbacks veurem la relació entre Hera i Wulf quan eren petits. La relació amb el seu pare, malgrat les tibantors, li ha donat independència en les seves decisions.

L’arribada dels personatges a Hornburg ens posa la pell de gallina, ja que ràpidament reconeixem la localització de les pel·lícules. El món de Tolkien queda ben reflectit amb les influències celtes de l’obra original i una molt bona representació de les àguiles de Manwë.

Tot això ho fa respectant l’obra de Tolkien sense trencar res del que vindrà després i ampliant el que es narra als apèndixs, donant amplitud a aquest món. El que veiem a la pel·lícula encaixa perfectament amb el que s’explica als apèndixs, en només dues o tres pàgines. S’agraeix el desenvolupament no només del rei, Wulf i Hera, sinó també de personatges més secundaris com els tres germans.

La banda sonora és una de les coses que m’ha funcionat molt bé. Ha anat a càrrec de Stephen Gallagher, l’editor musical de la trilogia d’El Hòbbit. Sense fer servir el tema de Howard Shore, crea melodies que ens recorden i ens fan sentir en aquest món.

Malgrat que en algun moment pugui semblar que aquesta història podria ser tant d’El Senyor dels Anells com de qualsevol altra fantasia medieval, tingueu paciència: hi trobareu referents directes amb les pel·lícules de Jackson cap al final.

The Lord of the Rings: The War of the Rohirrim supera les expectatives que hi tenia dipositades, que eren poques, i m’he trobat amb una història molt bona i ben escrita que encaixa perfectament a l’univers de Tolkien.

Podreu trobar més sobre la pel·lícula amb espòilers i sense en l’especial que li hem dedicat aquí.