Cinquena entrega de la saga Terminator que a la vegada busca ser un reboot de la franquícia perquè utilitza una fórmula semblant a la de J.J. Abrams en el reboot d’Star trek.
Terminator va començar essent una pel·lícula de ciència ficció de sèrie B, dirigida aleshores per un desconegut James Cameron. 7 anys després arribava Terminator 2, que no només va reinventar l’original, sinó també el concepte de blockbusterd’estiu mitjançant uns efectes especials sense precedents que eren l’eix narratiu d’una pel·lícula que va marcar història. No seria fins 12 anys després que veurien Terminator 3, que era un entreteniment prou efectiu, però que es quedava lluny dels resultats de les dues primeres, bàsicament per renunciar a Linda Hamilton. La saga va quedar ben tancada a la segona pel·lícula, així que aquesta només responia a esprémer-la del tot i a acomiadar a un Arnold Schwarzenegger que començava la seva carrera política i abandonava la interpretació. Però encara quedava camí per la decadència de Terminator, primer, una quarta pel·lícula, la pitjor de totes amb diferència, que succeïa íntegrament en el futur apocalíptic, i segon, una sèrie de televisió que més val oblidar i fer veure que mai ha existit. Ja en el present, amb un Schwarzenegger que ha recuperat la seva carrera d’actor i els rebootsa l’ordre del dia, arriba la cinquena pel·lícula.
Terminator: Génesis torna a la primera pel·lícula per explicar-nos les coses des d’un punt de vista diferent. En la nova línia temporal que ens planteja, s’han produït més viatges en el temps anteriors al naixement de John Connor. Un dels nous robots enviats del futur va intentar matar a una Sarah Connor nena, que va ser salvada pel T-800. Aquest fets alteren la línia temporal coneguda i el naixement d’Skynet es produirà sota circumstàncies diferents. I no vull entrar més en la trama perquè el tràiler ja explicava molt més del necessari i no entenc perquè la mateixa productora ha descobert algunes de les sorpreses, desafortunades també cal dir-ho, que veurem a la nova pel·lícula.
El director de Terminator: Génesis és Alan Taylor, realitzador d’alguns episodis de les primeres temporades de Joc de trons, i de la pel·lícula més fluixa de Marvel Studios, Thor: El mundo oscuro. Amb aquest currículum força pobre, sobta que es confiés en ell per rellançar la saga Terminator com cal. Quin ha estat el resultat? Personalment crec que aprovat, però la pel·lícula se salva gràcies a Arnold Schwarzenegger. Alan Taylor mostra totes les seves mancances com a director. De fet, la direcció és la part que més coixeja de tota la pel·lícula. Malgrat la realització plana, Terminator: Génesis és molt entretinguda i un fan de la saga la gaudirà molt, sempre que no se la prengui seriosament i pensi trobar-se un producte a l’alçada de les dues primeres.
Personalment li he agafat estima a Terminator: Génesis perquè fluctua entre l’homenatge i la broma, i per les dures crítiques que he llegit, les quals semblen que els seus redactors no l’han entès perquè primer, sí és veritat que l’argument és rebuscat, però el guió et demana que et deixis endur, i segon, per la quantitat de moments d’humor que conté, de llarg la pel·lícula de Terminator amb elements més còmics.
Pel que fa als actors, Arnold Schwarzenegger es menja la pantalla i a tota la resta. Cada plànol que hi surt ja val la pena i la manera com evoluciona el seu personatge està molt bé, així com les seves transformacions físiques per totes les versions dels T-800 que veiem. Un excel·lent per Schwarzenegger del qual esperem que continui endavant amb aquest carisma que s’ho emporta tot per davant. Pel que fa a la resta d’actors, volent ser principals acaben essent comparses d’Arnold Schwarzenegger. Comencem per Emilia Clarke, la nova Sarah Connor, coneguda pel seu paper de Khaleesi a Joc de trons. Sempre he considerat a Emilia Clarke una actriu bastant estàtica i poc expressiva i en cap moment de la pel·lícula ens fa oblidar a Linda Hamilton, a la qual sí trobem a faltar. Però en tot cas, tampoc està malament i té bona química amb Schwarzenegger. Jason Clarke és John Connor, el cinquè actor que fa aquest paper si compten la sèrie de televisió. Un paper que sembla maleït perquè no l’ha repetit mai ningú. Clarke no és mal actor, però no és el perfil de John Connor i no encaixa. En cap moment m’he l’he cregut en el seu paper. Jai Courtney és Kyle Reese, un actor que li veig el mateix problema que Emilia Clarke, però una mica menys. El seu físic quadriculat tampoc el veig pel personatge de Reese. Encaixaria millor en el perfil d’un Terminator més. Capítol a part és la nul·la química sexual que té amb Emilia Clarke. A banda d’aquests suposats actors principals, em quedo amb els més secundaris: J. K. Simmons i Matt Smith que em donen el que són incapaços de donar-me Clarke, Clarke i Courtney.
Una de les coses que m’ha desagradat profundament i que penso que desvirtuen la saga és el tractament del personatge de John Connor. Un error absolut que es pot arribar a entendre que s’arregla al final, però el que fan amb ell a llarg de tota la pel·lícula em sembla fora de lloc i injustificat.
Malgrat els seus defectes, Terminator: Génesis és molt entretinguda, Schwarzenegger està immens, i rius una estona. No li busqueu ni li demaneu res que s’apropi a les dues primeres, a les que no es cansa de fer multitud d’homenatges. Pot enganxar aquest reboot a les noves generacions? Ho veig complicat, però en tot cas crec que els fans de la saga sortiran prou contents, i més si creiem, com un servidor abans d’entrar, que allò seria un desastre absolut. Tornarà Terminator? Tampoc ho tinc clar perquè als Estats Units no ha funcionat, però si que ho està fent a la resta del món. Si no torna podem estar tranquils, la trama queda més o menys tancada i la saga bé podria posar en aquest punt el seu final. Però si torna, intentem buscar un millor director i seleccionem un càsting millor. Ah! I mirem de fer tornar com sigui a Linda Hamilton.
