Nunca digas su nombre

Stacy Title dirigeix aquesta estimulant pel·lícula de terror que recorda a Candyman, una de les cintes preferides de la directora.

Tres universitaris lloguen una casa a les afores del campus. Sense voler-ho alliberen a una entitat sobrenatural tan sols pronunciant el seu nom, Bye Bye Man.

Aquesta entitat posarà el límit la seva cordura fent-los veure coses que no són. Per acabar de complicar la cosa, si pronuncien o escriuen el nom de Bye Bye Man davant d’una altra persona, transmeten la maledicció al receptor. Només hi haurà una manera d’acabar amb la maledicció, malgrat els pesi. Com diu el lema present de tota la pel·lícula: No ho diguis, no ho pensis.

A part dels joves protagonistes desconeguts, el repartiment el completen Doug Jones (Hellboy i El laberinto del fauno), Carrie-Anne Moss (Matrix), Michael Trucco (Galactica) i Faye Dunaway (culpable de perpetrar un dels moments més memorables de la història dels Oscars, juntament amb Warren Beatty). Nunca digas su nombre no és pas una pel·lícula original, ni tampoc crec que ho pretengui. Qui estigui avesat en cinema de terror podrà trobar múltiples referències o inspiracions més enllà de l’evident, Candyman. Una maledicció que es transfereix ens recorda a It follows, les morts dels protagonistes es porten a rememorar les escenes d’assassinats de Destino final… Però la pel·lícula reivindica voler ser una sèrie B construïda a base d’altres referents. Aquesta no serà una pel·lícula memorable que recordarem amb els anys, però almenys podrem gaudir-ne la estona que dura, que no és poc.

Mencionar que també és una raresa que pel·lícules d’aquest estil arribin en sales comercials, ja que fora de Sitges és gairebé impossible veure produccions de terror de sèrie B en cartelleres en les quals el cinema de gènere pràcticament no té espai.

En resum, no estem davant la pel·lícula de terror de l’any, no obstant és una interessant proposta de terror de sèrie B amb un inici formal impactant i que es deixa veure en la resta del metratge.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Maxxxine

Ti West completa la trilogia X amb Maxxxine, una sèrie de pel·lícules irregulars en què, malgrat els alts i baixos, ha valgut la pena fer

Sinners

Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el