Nope

Tercera pel·lícula de Jordan Peele, qui va debutar amb la sorprenent Get Out (Deixa’m sortir) que va encantar a la majoria. Us (Nosaltres) va dividir més al públic i diria que la nova, Nope, està a mig camí de les seves dues produccions anteriors, ja que té una mica de cada.

Nope és una pel·lícula que ens parla del fenomen OVNI, fent una aproximació molt semblant a la de Spielberg a Jaws (Tauró), malgrat que la cinta pugui tenir més elements en comú amb Encontres en la tercera fase. De fet, una de les coses que més destaca de la pel·lícula és la barreja de gèneres: terror, ciència-ficció, comèdia i western. Pot sonar estrany, però la cosa, malgrat que desconcerta en més d’un moment, funciona. Al mateix temps, Nope esdevé un exercici meta sobre el cinema que també ens proporciona un munt de metàfores sobre la relació de l’ésser humà amb la natura.

De la sinopsis comentar un parell de detalls. El que ens narra és la mort sobtada arran de la caiguda d’objectes d’un avió, de l’afable propietari d’un ranxo i responsable del negoci d’entrenar els cavalls que veiem en les pel·lícules. Qui es farà càrrec del negoci serà el seu fill perquè té deutes que pagar, però que li manquen les habilitats socials per tirar-ho endavant. Quan la seva germana, que no té n deixar-se caure morta, se’n vagi a viure també al ranxo, descobriran un fenomen estrany en el cel, un núvol que no es mou mai. L’aventura surrealista per descobrir-ne el misteri arrenca en aquest punt.

Nope és una pel·lícula plena de temes i interpretacions amb al·legoria inclosa. Tota la trama que involucra el personatge de Yeon posa el focus a l’espectador que és incapaç d’apartar la mirada davant l’espectacle. El mateix Peele cita dues influències sobre aquest tema amb conseqüències desastroses, com són King Kong i Jurassic Park. Només cal veure el museu que ha creat el mateix personatge per explotar econòmicament una tragèdia. Els paral·lelismes entre el món animal, els humans i l’entitat alienígena són constants. El mico del principi no deixa de ser un animal fora del seu entorn natural, de la mateixa manera que són els cavalls en un plató. La pel·lícula ens recorda que són animals salvatges que no estan en el seu entorn natural i que et poden matar. El mateix indueix que l’espectador pensi de l’entitat, que et pot matar pel mateix motiu i que no tots els éssers salvatges es poden domesticar.

Fins i tot podem trobar lectures religioses, ja que la forma de l’entitat es podria haver inspirat en un tipus concret d’àngels que descriu la Bíblia.

El repartiment està format per Daniel Kaluuya, que repeteix amb el director després de Get Out, Keke Palmer i Steven Yeun. Una de les troballes de la pel·lícula és el personatge del tècnic que interpreta Brandon Perea. Un autèntic geek que es posa a l’espectador a la butxaca. El seu personatge és tant bo que l’actor va convèncer al director de canviar el destí que el personatge tenia en el guió. La pel·lícula es va rodar durant la tardor de 2001 a Agua Dulce, Califòrnia.

La direcció de Peele és molt bona i ens recorda a la de M. Night Shyamalan. Signs (Senyals) és la primera cosa que ve al cap. Normal, perquè els dos directors sempre solen apuntar a Hitchcock, com també fa aquesta pel·lícula. Peele abans de ser conegut per fer cinema de terror, venia del món de la comèdia. És cert que semblava que d’això se s’hagués oblidat a Us, però a Nope ho recupera.

Nope és una pel·lícula amb molt de contingut que convida al debat i a la reflexió un cop vista. Malgrat que la naturalesa de l’ésser humà estigui en mirar, Nope ens convida a apartar la mirada a un altre cantó. Què faríeu vosaltres si veiéssiu un OVNI en el cel, apartaríeu la mirada o es quedaríeu mirant a veure què passa a continuació mentre ho gravaríeu en el mòbil?

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The First Omen

Sorprenent debut en el cinema d’Arkasha Stevenson, en la que és una seqüela d’un clàssic del cinema de terror, La profecia, de 1976, que va

Ferrari

Michael Mann és un director que sempre ha dirigit títols amb un ritme frenètic i que té molta mà per les escenes d’acció. Títols com

Civil War

Alex Garland abandona la ciència-ficció per oferir-nos una distopia molt a prop de la nostra realitat. Per aquest motiu ens trobem davant la pel·lícula més

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va