El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant el home invasion amb una invasió alienígena, que veu de molts clàssics, des d’Encontres en la tercera fase fins a la Invasió dels ultracossos. No One Will Save You és una pel·lícula de gènere fantàstica que és incomprensible que Disney no hagi tingut la vista d’estrenar-la en sales, ja que ho tenia tot per convertir-se en un fenomen de taquilla.
La pel·lícula comença presentant-nos a Brynn, una noia jove que viu sola en una casa enorme als afores d’un petit poble. Sembla alegre, però ràpidament veiem que la relació amb la comunitat no és bona, ja que ningú li parla. Malgrat això, res li impedeix ser feliç en el seu món. Una nit es desperta quan sent un soroll dins de casa. Un extraterrestre ha envaït casa seva i la vol capturar per uns motius desconeguts. La situació farà un gir imprevisible que la portarà a fer front els fantasmes del passat.
Darrere la càmera i en el guió tenim a Brian Duffield, que entre les seves obres més conegudes com a guionista tenim Amor y monstruos i The Babysitter.
No One Will Save You és una pel·lícula que aposta per una narrativa atrevida, sense diàlegs, en què tot s’explica a través de les imatges. El director aprofita per fer una pel·lícula atmosfèrica i que la visquem a través des del punt de vista de Brynn. Kaitlynn Dever, a la que havíem vist a Dopesick, fa un paperàs. És gràcies a ella que la pel·lícula funciona tan bé, ja que el seu personatge ens ha d’explicar moltes coses, però només pot utilitzar la gesticulació. El treball d’expressió de Dever és excel·lent.
En ser una crítica sense espòilers, no vull en aquest espai anar més enllà. No obstant això, No One Will Save You està plena de detalls i elements amagats que el director ens deixa anar perquè intentem trobar-li el missatge. Sigui aquest món ancorat als anys cinquanta, sortit d’una pel·lícula de Douglas Sirk en què viu la protagonista, com la maqueta de poble on viu que ha construït a escala en una de les habitacions, com les omnipresents cases d’ocells que apareixen de manera constant.
La pel·lícula té una càrrega temàtica sobre la culpa i el perdó narrada com una de les pel·lícules de ciència-ficció més interessants de l’any. Quan els alienígenes la van arraconant cada vegada més, Brynn no pot esquivar fer front al seu passat i a la realitat de la qual ha fugit tota la vida. La història no s’allarga més del necessari i en 90 minuts va molt al gra i t’explica moltes coses. El ritme és trepidant, no paren de passar coses i la cosa no es tracta de la protagonista atrapada en la casa durant tota la pel·lícula, al contrari, això només és el principi. Duffield busca trencar tòpics i comença per aquí.
La part tècnica és impecable. Té uns efectes especials molt correctes, dels quals en fa un ús molt intel·ligent, i uns efectes de so i banda sonora, que incrementen la tensió. Aquesta part sonora és importantíssima, ja que recordem que no hi ha diàlegs, com a mínim humans.
No One Will Save You és una molt bona pel·lícula de gènere amb diversos girs i amb una acció frenètica. També ha estat meravellós, ara que surten fotografies de suposats alienígenes, que aquesta pel·lícula aposti pels plats voladors i els extraterrestres clàssics, a l’estil Roswell. Ja que no ens l’han deixat veure en cinema, tanqueu les llums de casa, creeu un bon ambient i disposeu-vos a pujar en la muntanya russa de sensacions que provoca la pel·lícula.
Si la voleu escoltar comentada amb espòilers, no us perdeu el pòdcast, aquí.
