Maniac

Remake de la pel·lícula del mateix títol del 1980 dirigida per William Lustig. En aquest remake, Lustig es manté com a productor, però cedeix la direcció a Franck Khalfoun. Entre els guionistes hi trobem una referència del terror modern com Alejandre Aja.

El fet que Maniac sigui una pel·lícula molt ben aconseguida cal trobar-lo en el fet que sigui prou diferent per ser una pel·lícula nova, però que en canvi té prous elements per relacionar-lo amb l’original. El plantejament és el mateix i l’estètica és molt dels anys 70. El canvis radiquen en tres punts molt importants. Primer el canvi de ciutat, de Nova York a Los Ángeles. Als 70 Nova York era una ciutat amb molta delinqüència, recordeu aquelles pel·lícules de Charles Bronson? Aquest aspecte brut no resultava creïble a la Nova York actual, i es trasllada a Los Ángeles, una ciutat ideal, on la pobresa i la riquesa conviuen molt a prop. Segon, la narració amb càmera subjectiva. Tota la pel·lícula està rodada com si veiéssim el que veuen els ulls del protagonista. Un Elijah Wood que només és present en reflexos a través de miralls, la seva respiració i la seva veu. En aquest cas es fa imprescindible la versió original per entendre el personatge que tan bé ha treballat l’actor. Malgrat no està davant de la pantalla, Eijah Wood aconsegueix que la seva presència sigui brutal, sobretot pel treball amb la veu. I tercer, allò que empeny al protagonista a cometre els assassinats. En aquest remake, el personatge de Wood intenta frenar els seus instints assassins, sense èxit. Ell vol fer les coses bé, però l’instint assassí és massa fort i per tant irrefrenable.

Maniac resulta una pel·lícula impactat per les seva cruesa, tant en els assassinats, com el protagonista o en els indrets sòrdids on succeeix l’acció. Una pel·lícula bruta que sembla extreta d’una filmoteca perduda dels anys 70. Una perla del cinema de terror que ofereix un producte diferent al que estem acostumats actualment.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Matrix Resurrections

Lana Wachowski en solitari emprèn la missió de fer una quarta part de Matrix. Aquesta entrega, que arriba divuit anys després que Matrix Revolutions, aconsegueix

Don’t Look Up (No mires arriba)

Mai hauria pensat que aquesta sàtira que proposa Adam McKay hagués creat aquesta divisió. I crec que això és un bon senyal perquè la pel·lícula

Encanto

La pel·lícula que Disney va estrenar aquest Nadal amb molt poc temps de diferència en cinemes i Disney +, pren com a referència la cultura

Ron’s Gone Wrong (Ron dona error)

Pel·lícula d’animació britànica produïda per 20th Century Studios i distribuïda per Disney. Aquesta és la primera cinta de Locksmith Animation, un estudi d’animació britànic fundat

Cry Macho

Nova pel·lícula de Clint Eastwood que amb noranta-un anys encara li queda corda per dirigir i posar-se davant de la pantalla. En aquest punt de