Luca

Estrenada directament a Disney + ens arriba Luca, la nova pel·lícula de Pixar, la segona de Pixar en esquivar els cinemes després de Soul.

Luca és una pel·lícula magnífica que l’únic retret que li podem fer és que no és una obra mestra de la companyia. El nivell de Pixar és tan alt que l’únic que la pot perjudicar és la comparació amb la gran majoria de les seves pel·lícules. Però crec que ens equivocarem si la jutgem per aquest barem perquè Luca no pretén tenir la molt comentada doble lectura de les seves pel·lícules. En té només una, que la pot entendre qualsevol nen i qualsevol adult, i això també està molt bé.

Luca és la història de Luca i Alberto, dues criatures marines que viuen en el fons del mar prop d’un petit poble de la Riviera italiana. Quan descobreixen que es converteixen en humans en deixar de tenir contacte amb l’aigua, tindran la rebel·lia i temeritat adolescent de fugir de casa i barrejar-se amb els humans. Luca i Alberto hauran d’amagar la seva condició de monstres marins, tal com els anomenen els humans, al mateix temps que gaudeixen dels plaers com la pasta, conduir una Vespa i viure sense supervisió dels adults.

Visualment la pel·lícula és una meravella. Et deixa amb la boca oberta, com mostra la lluminositat dels paisatges, les textures dels personatges principals sobretot i les seves transformacions.

Pel que fa al guió, Luca és un coming-of-age. Per un adult aporta la nostàlgia i els records dels estius quan eres adolescent i et descobries a tu mateix. L’etern pas de l’adolescència a la vida adulta, a mig camí entre el monstre marí i l’humà, en què comences a descobrir per tu mateix i a través de les amistats, allò que t’agrada de la vida, com li passa a Luca a la pel·lícula. L’estiu era l’època en què entraven noves amistats, que normalment desapareixien passat l’estiu, però que et marquen i recordes sempre.

Els protagonistes Luca, Alberto i Giulia de seguida se’ns fiquen a la butxaca. La dinàmica entre els tres és fantàstica amb escenes memorables com la baixada amb Vespa fins al mar, el model que ràpidament assoleix Alberto per a Luca, o l’entrada de Giulia en aquesta equació i com els interessos d’aquesta es converteixen també en els de Luca.

La influència de Miyazaki a la pel·lícula és evident, ja només pels colors, si no per la part més fantàstica d’aquesta història amb elements d’El meu veí Totoro i sobretot La Ponyo al penya-segat. El director, Enrico Casarosa no amaga la influència del mestre japonès, ja que el nom el poble en què entren els protagonistes és Portorosso, una clara referència a la pel·lícula de Miyazaki, Porco Rosso.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit