El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera que s’ha estrenat és Immaculate. La pel·lícula és un desvergonyit despropòsit i absurd conscient amb un darrer terç gore com una mala cosa que es gaudeix moltíssim. Més que una pel·lícula de terror, Immaculate és un festival de sang.
La trama gira al voltant d’una jove novícia que desembarca dels Estats Units a Itàlia per entrar en un convent. En arribar al cap d’unes setmanes descobrirà que s’ha quedat embarassada sense que hagi mantingut relacions. La conspiració religiosa començarà a desplegar-se.
Per la breu sinopsi, podeu pensar que l’argument és gairebé calcat a The First Omen, però el to és completament diferent. Mentre que la preqüela de La profecia és una pel·lícula de terror seriosa i atmosfèrica, Immaculate són jump-scares, sexplotation, diàlegs i situacions que fan riure i un final gore que farà les delícies dels fans.
La protagonista és Sydney Sweeney, que per si pensàveu que per interpretar una monja no ensenyaria carn, esteu molt equivocats. De fet, tota la pel·lícula subratlla constantment la sexualitat de l’actriu, això sí, en plànols més subtils. M’he quedat molt sorprès amb les escenes de dutxes de les monges que semblen aquells concursos de samarretes mullades que es feien anys enrere. Sweeney s’hi ha involucrat molt en la pel·lícula. És ella qui rescata un vell guió no realitzat amb noies de secundària en lloc de monges, busca un director i entra com a productora de pel·lícula.
Immaculate no es pren seriosament a ella mateixa. Hi ha diàlegs i situacions molt absurdes. L’església determina la virginitat de les monges a través d’una inspecció ginecològica per entrar en el convent i ningú es pregunta si això és normal. I com aquesta, totes.
Els personatges són molt arquetípics. El capellà que interpreta Álvaro Morte és el típic capellà guapo que amaga coses fosques i entre les monges, hi ha l’amargada que segueix les regles al peu de la lletra, la d’avançada edat que tothom pren per boja i la monja que fuma i que fa bromes sexuals.
La pel·lícula també busca provocar amb la religió. Si no fos prou amb el que hem vist abans, el plànol de Sydney Sweeney vestida com la verge Maria és màxim. El director, Michael Mohan, sabia per on provocar. Ell mateix afirma que s’ha inspirat de la seva educació catòlica.
Sense amagar que tot això és un despropòsit, culmina de manera molt efectiva oferint una festa final en què la pel·lícula aposta per la diversió sense complexos amb un final violent i molt gore. La darrera escena de totes és brutal i inesperada, sobretot venint d’una pel·lícula americana.
Immaculate és una pel·lícula estúpida que perfectament podria encaixar amb una sèrie de B de terror i que en l’acte final en llença de pet a la bogeria.
