Mai he estat fan de la saga Hotel Transilvania. Ja a la primera pel·lícula vaig trobar que alguna cosa fallava, en realitat n’eren moltes. Tampoc he entès mai l’èxit en taquilla d’aquestes pel·lícules. Els personatges són meres caricatures dels monstres de la Universal, els guions estan sota mínims i tècnicament estan per sota de la mitjana. Sincerament, aquesta saga la poso al mateix nivell que el fallit Dark Universe de l’Universal que va començar i acabar amb La momia de Tom Cruise. La productora és Sony Animation que de moment no ha fet res que valgui la pena recordar. Esperem que amb Spider-Man: Un nuevo universo que veure aquest desembre, la cosa millori.
En aquesta ocasió els monstres surten de l’hotel i la família de Dràcula va de vacances en un creuer de luxe per a monstres, amb escala al Triangle de les Bermudes i la ciutat perduda de l’Atlàntida.
La pel·lícula és impossible d’empassar pel públic adult i l’únic positiu que hi trobarà és poder fer una migdiada amb un bon aire condicionat en una calorosa tarda d’estiu, mentre s’ha vist empès pels seus fills a veure un producte sense cap tipus de valor artístic ni creatiu. I és que digue-m’ho clar, Hotel Transilvania 3: Unes vacances monstruoses és una pel·lícula escurabutxaques feta de pressa i corrents.
Els minuts se’t fan eterns i tens la sensació que tot el que es podia fer amb aquests personatges ja s’ha fet i no hi ha més suc a treure’ls-hi. Però amics, arriba un moment al final de la pel·lícula, en què aquesta es manifesta com la pitjor de la saga. I permeteu-me que faci un espòiler, quan els monstres aconsegueixen vèncer el dolent ballant La Macarena al ritme d’un musical de Bollywood. Segurament una de les imatges més pertorbadores que hauré vist mai en el cinema.
