Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut arribar a un públic més ampli. La trilogia Abans de l’alba, School of rock i Boyhood són pel·lícules molt conegudes. El que fa que ens agradi tant és la capacitat de narrar bones històries i posar-hi la seva narrativa especial d’autor que fàcilment la pots identificar com una pel·lícula seva. Això també passa a Hit Man, que sota una premissa que podria ser molt comercial, Linklater s’allunya del que Hollywood hagués fet amb una història com aquesta per explicar-la a la seva manera.
Hit Man està basa en fets reals, en part, ja que s’ha fet a partir d’un article de la revista Texas Monthly de l’any 2001, escrit per Skip Hollandsworth. L’article ens parla de Gary Johnson, un professor universitari, solitari i amb diversos matrimonis fallits a les seves espatlles. Johnson va acceptar una feina a l’oficina del fiscal i després d’alguns anys fent feina de despatx va acabar treballant en el carrer fent-se passar per un assassí a sou, com a esquer per la policia per atrapar a persones que pretenien contractar-lo. Sobre aquesta premissa se sustenta la pel·lícula. Johnson era un mestre de la disfressa i destacava per una capacitat camaleònica de crear personatges diferents i per enredar a les seves víctimes que acabaven detingudes.
Malgrat tenir aquesta història, Linklater no tenia clar com explicar-la, fins que va aparèixer Glen Powell amb qui ja havia treballat a Todos queremos algo, que també està acreditat com a guionista. Investigant van topar amb el cas d’una dona que estava abusada pel seu marit i que Johnson va resoldre contactant a través de serveis socials.
La pel·lícula aborda la relació entre els personatges d’una altra manera i imagina una relació sentimental entre ells, que dona lloc a una part de comèdia romàntica. Això porta a confusions i enganys típics del gènere com el fet que quan està amb ella, Gary mai és ell mateix, sinó el seu personatge.
Els protagonistes principals estan interpretats per Glen Powell, un actor carismàtic que s’ha mogut en molts papers secundaris durant molts anys i que va començar a ser una cara coneguda arran de Top Gun Maverick. Des de llavors li han començat a ploure un munt d’ofertes i ja veureu com ens farem un fart de veure’l. Powell ho fa fantàsticament bé i resulta creïble tant com el professor solitari que viu amb dos gats, com quan ha d’aparentar tenir el carisma de ser un assassí a sou, per la qual cosa fa servir diferents prototipus que ens ha presentat el cinema. Al seu cantó tenim a Adria Arjona, que destaca pels seus papers a la primera de Good Omens i a Andor. Arjona té molt bona química amb Powell i és capaç de mostrar les diferents emocions per les quals passa el personatge al llarg de la pel·lícula.
Malgrat que ens pugui semblar una pel·lícula més lleugera dins la filmografia de Linklater, està molt ben escrita i la direcció és absoluta marca de la casa. Hit Man és una pel·lícula divertida, fins i tot profunda en alguns moments, que en les mans d’un altre director hagués acabat essent una comèdia més.
