Gru 3. El meu dolent preferit

Després de dues entregues d’èxit estrenades el 2010 i 2013 i un spin-off, Els minions, del 2015 que va recaptar més de 1.100 milions de dòlars arreu del món, era obligat que Illumination continués la saga. Repeteixen els directors de la franquícia, Pierre Coffin i Kyle Balda i també els guionistes, Paul i Ken Daurio.

En aquesta ocasió, Gru, la seva família i els minions s’hauran d’enfrontar a Balthazar Bratt, un dolent, ex-estrella infantil de la tele, disposat a recuperar la fama a qualsevol preu. Balthazar s’ha especialitzat a cometre robatoris impossibles. Per altra banda, reapareix Dru, el germà bessó de Gru, amb el qual tindrà una forta rivalitat.

La pel·lícula aprofita la tan de moda nostàlgia dels anys 80 per construir un divertit malvat amb ombreres que sembla recent sortit d’una discoteca de l’època. Això li dóna a Gru 3 la ocasió d’utilitzar temes musicals i referents que els petits no entendran, però que els pares que hagin crescut en aquella època caçaran al vol. Una jugada molt intel·ligent per part de la productora per assegurar-se l’aprovació de petits i grans.

La família de Gru ha crescut amb les pel·lícules. A més de les tres nenes presentades a la primera pel·lícula, s’hi afegeix la seva parella, presentada a la segona part i per si això no era suficient, a la tercera s’incorpora el germà perdut a l’equació. Gru és un personatge que funciona millor en solitari, envoltat dels minions i no pas amb un excés de secundaris. Això li fa perdre part del seu encant. Pel que fa als minions, com la resta de la pel·lícula, tampoc aporten res de nou i ofereixen tot allò que s’espera d’ells.

Malgrat tot, Gru 3 funciona perquè sap quina és la fórmula que l’espectador demana i això és exactament el que ofereix. Tot plegat a un ritme frenètic i una durada correcte que no s’allarga innecessàriament. Per la qual cosa no dóna temps a avorrir-se pel seu ritme trepidant.

La saga s’ha establert en una zona de confort en la qual dóna al públic allò que vol, però que ja no ens ofereix sorpreses, ni tampoc és el producte fresc que va ser a la primera. Tot i la sensació d’haver passat una estona entretinguda, no pots oblidar que tot plegat era més divertit quan Gru era dolent. Gru 3 triomfarà, però dóna una primera senyal de desgast i caldrà pensar en un escenari nou perquè la saga no acabi com Ice Age o Shrek.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7