L’equip de Top Gun: Maverick, amb Joseph Kosinski a la direcció, Jerry Bruckheimer a la producció i Ehren Kruger al guió, ha fet per a Apple Studios F1: The Movie, amb la qual han volgut reproduir amb èxit la sensació d’experiència immersiva i d’espectacle de la pel·lícula de Tom Cruise. Ho han aconseguit? Tot i que els resultats creatius són inferiors als de Maverick, la resposta és un sí rotund: han convertit la pel·lícula en una d’aquelles que és obligatori veure en una sala de cinema.
F1: The Movie recupera la fórmula clàssica del blockbuster dels anys noranta, que abanderava el mateix Jerry Bruckheimer.
Venim de pel·lícules de carreres dels darrers anys que han funcionat molt bé, com Rush, Le Mans ’66 o Gran Turismo. F1: The Movie és molt diferent d’aquestes, ja que s’assembla molt més a Days of Thunder, també protagonitzada per Tom Cruise.
F1: The Movie és per a tots els públics, tant per als fans de la Fórmula 1, que gaudiran de totes les referències, com per als no iniciats en aquest món. De fet, hi ha elements, com els reporters, que expliquen l’essencial a l’espectador que no sap de què s’està parlant.
La implicació del món de les carreres ha estat total, ja que hi trobareu tots els corredors actuals i els seus directius fent algun tipus de cameo. I ja no parlem de la quantitat de marques i espònsors visibles: pels diners que hi deuen haver posat, potser ha sortit gratis fer-la.
El punt fort de la pel·lícula són les curses. Totes són espectaculars tècnicament, tant des de dins com des de fora del cotxe. La utilització de càmeres des de tots els angles et fa sentir dins la cabina del pilot. Les escenes dels accidents estan particularment ben filmades i posen els pèls de punta.
Qui posa la cirereta al pastís és Brad Pitt, el protagonista principal, que està fantàstic. El seu carisma desbordant el converteix en una mena d’alter ego envellit del personatge de Cole Trickle, el que interpretava Tom Cruise a Days of Thunder.
El repartiment principal el completen Javier Bardem i Kerry Condon, que interpreta l’interès romàntic del protagonista. És un recurs clàssic del cinema dels noranta, però actualitzat: ella és mecànica, la responsable de fabricar el cotxe, i per tant té un paper més actiu en la trama.
El punt feble de la pel·lícula és el guió, que és molt previsible i ja l’hem vist moltes vegades. És la típica història del veterà que té una segona oportunitat després d’haver tocat fons, i del novell talentós i xulesc. Una història de manual de qualsevol bon drama esportiu. De fet, recorda la trama de Cars 3.
Entremig, no hi pot faltar una història d’amor tòpica. No obstant això, per més coneguda que sigui aquesta fórmula, continua funcionant molt bé, perquè és conscient que el que importa és l’espectacle i oferir unes bones escenes d’acció.
F1: The Movie ofereix poques sorpreses, però t’ho passes molt bé. Compleix tots els objectius pels quals ha estat creada: explicar una història senzilla, narrada de cursa en cursa. F1: The Movie és un èxit rotund.
Podreu trobar més sobre la pel·lícula amb espòilers i sense en l’especial que li hem dedicat aquí.
