Jon Hamm, el protagonista principal de Mad Men, encapçala el repartiment d’aquesta pel·lícula, basada en fets reals, produïda per Walt Disney. Hamm interpreta a un agent esportiu que, per reflotar la seva empresa, viatja fins a la Índia per trobar nous talents. La idea és reconvertir a dos jugadors de criquet en jugadors professionals de beisbol. La seva estratègia consisteix en fer un concurs de talents, el Million Dollar Arm, que recorri les principals ciutats de la Índia. Els que quedin en primer i segon lloc, guanyaran una recompensa econòmica, i hauran de marxar als Estats Units, on disposaran de pocs mesos per convertir-se en jugadors de beisbol d’elit.
El primer xoc pels espectadors de Mad Men és veure a Jon Hamm conduint cotxes moderns, utilitzar el telèfon mòbil i veure’l roba contemporània. Un cop superat això, ens deixem endur pel carisma de l’actor que atorga al seu personatge una presència contundent, tal com fa a Mad Men amb Don Draper. El chico del millón de dólares és una pel·lícula de bon rotllo on tots els personatges cauen bé, i l’espectador veu la pel·lícula amb un somriure constant. Els moments més divertits es produeixen amb l’arribada dels jugadors indis a Nord-amèrica i el previsible xoc cultural d’uns nois que no parlen anglès i no coneixen les comoditats i la cultura del món occidental.
Sí que és cert que Jon Hamm està molt bé en aquesta pel·lícula, però també cal destacar als veterans secundaris com Bill Paxton i Alan Arkin, o als menys coneguts actors d’origen indi, Suraj Sharma (La vida de Pi) i Madhur Mittal (Slumdog Millionaire).
Malgrat la sensació positiva que et deixa, si l’analitzes fredament, no pots ignorar que tot és molt previsible i que s’endevina amb extremada facilitat quina serà l’escena següent. Però també he de dit que com que et deixes emportar pels actors, i al final, li perdones els defectes perquè acaba resultant una pel·lícula molt agradable.
