Del interior, el nou curt de David Ruiz, és un spin-off d’El crit de les ultracoses, la primera novel•la del polifacètic curtmetratgista. Pels qui encara no el coneixeu, us recomano amb fervor que busqueu altres obres seves a la xarxa, com per exemple la websèrie Scalleti: Girona Connection o el curt Jo sóc Batman… Actualment està enfeinat en la post-producció del seu primer llargmetratge, codirigit amb Albert València, Sant Martí, però com totes aquestes persones que sempre han de crear alguna cosa, ha tingut temps de gravar Del interior.

El curtmetratge està a mig camí de la paròdia i el terror al plantejar-nos una terrorífica invasió extraterrestre a través d’uns recursos visuals molt inquietants, combinant-t’ho amb les elucubracions del tertulià de torn que creu en la teoria de la conspiració i que perfectament podria aparèixer en un programa d’Iker Jiménez.

Un dels valors de Del interior és que ens introdueix en el món que relata l’autor en el llibre El crit de les ultracoses, utilitzant com a fil conductor d’aquest curt una noia que és adduïda per les ultracoses. Aquestes entren dins la ment dels humans a través de les ones. Les antenes que veiem en els terrats només començar, no són res més que la porta d’entrada d’aquests éssers.

Del interior està molt ben rodada, el plànols són inquietats i combina molt bé la fotografia, la música i un muntatge que va d’un lloc a l’altre, però que no et perds en cap moment. Amb aquests recursos es crea el clima que el director vol que percebi l’espectador. Tampoc podem deixar de parlar de l’actriu protagonista, Marta Prieto, que ràpidament es posa al públic a la butxaca, i que a través de les seves mirades i expressions som testimonis de com la possessió es va culminant.

En David Ruiz és una persona amb molt cultura de cinema de terror de culte, i la traspassa en aquest curt de gènere, sense renunciar a qui és i a la seva manera d’entendre el cinema, donant al curt un segell que fàcilment l’identifica com autor. A part del clar homenatge a La invasión de los ultracuerpos, es nota que John Carpenter és també un referent pel director, que mostra de diferents maneres i plànols la seva reverència als que són els seus mestres.

No us penseu pas que per entendre Del interior cal llegir-se abans el llibre. Res més lluny de la realitat. El curt funciona per sí mateix i per aquell que vulgui saber més coses d’aquesta invasió alienígena, té el llibre. De totes maneres, malgrat el curt es pugui percebre com un relat inacabat, funciona sol i si l’autor vol, pot seguir amb la història que aquí planteja. Això li permetria fer créixer l’univers ultracoses iniciat a la novel·la i que s’estén en altres mitjans com una ultracosa més.