Charlie Brown i Snoopy. La pel·lícula de Peanuts

Adaptació cinematogràfica de la tira còmica Peanuts de Charles M. Schulz, creada al 1950. Aquesta és la primera adaptació després que al 1980 s’estrenés l’última, Bon viatge, Charlie Brown, i no tornis més! Steve Martino n’ha estat el director, la produeix Blue Sky (Ice Age) i el guió ha estat coescrit pel fill i el nét de Schulz.

La pel·lícula narra les aventures oníriques d’Snoopy que juntament amb Woodstock, un petit ocell de color groc, solca el cels com un fora de sèrie de l’aviació per enfrontar-se al seu enemic, el Baró Roig. Per altra banda, Charlie Brown voldrà impressionar en el ball de l’escola a la nova nena del veïnat. També coneixerem el grup d’amics de Charlie format per la seva queixosa germana petita, Sally, el seu amic, Linus, que no es separa mai de la seva manteta, la prepotent i manipuladora, Lucy, el virtuós del piano, Schroeder, el brut, Pig Pen, la pellroja amb pigues, Peppermint Patty, i l’estudiosa Marcia.

L’estil d’animació de la pel·lícula és molt diferent a tot el que ha fet fins ara Blue Sky, ja que barreja animació tradicional amb feta per ordinador. Podríem dir que Charlie Brown i Snoopy és una anomalia dins de l’animació actual. El fet de combinar animació tradicional amb digital  i que es resultat no canti, sinó que aporti més, ja és per sí mateix un mèrit extraordinari. Si a això li afegim que la pel·lícula s’aparta dels paràmetres comercials i es manté fidel en esperit a l’obra original, el mèrit és encara més gran. Imagino que el fet que la família de Schulz estigués tant involucrada en el projecte hi té molt a veure. Personalment m’hagués agradat que alguna cosa així hagués passat amb la nova pel·lícula d’Star Wars i George Lucas. Disney hauria d’haver integrat a Lucas en el projecte i no apartar-lo de mala manera. Que Disney hagi comprat Lucasfilm li dóna dret a fer el que vulgui amb els personatges i no tenir en compte res del que digui el seu creador, però sincerament no és el més recomanable, i menys si vols mantenir la idea de pel·lícules d’autor i no un producte d’estudi més. Afortunadament això aquí no ha passat, ja que Blue Sky ha volgut integrar en tot moment a la família Schulz. Vista la pel·lícula, estic convençut que tots els fans estaran contents.

El món de Schulz, representat per personatges infantils, ens retrata situacions més adultes i profundes del que poden semblar a simple cop d’ull. Els personatges estan ben cuidats, amb bones frases i un guió que és capaç d’atorgar-los molts matisos.

Si us agraden les tires d’Snoopy, gaudireu molt aquesta pel·lícula. Si no us agraden, no perdeu el temps, aquesta pel·li és molt Schulz. I pels que no coneixíeu a Charlie Brown i Snoopy, aquesta és una oportunitat excel·lent per introduir-se en aquest univers, ja que presenta tots els personatges, escenaris i situacions comunes de les tires còmiques perquè, principalment, vol ser la presentació actual d’un clàssic per a una nova generació.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs