Des de que John Lasseter, creador dels estudis Pixar, va fitxar per Disney hi ha un fet innegable, les produccions de Pixar ja no són el que eren, mentre que les de Disney, que estaven enfonsades en la misèria, han començat a sorgir amb molta força. Mentre Pixar ens ha ofert productes de qualitat discutible com Cars 2, Brave o Monsters University, Disney ens ha presentat pel·lícules infinitament superiors com Enredados, En Ralph, el destructor i Frozen: El regne del gel. Big Hero 6 és un nou exemple de l’excel·lent estat de forma de la divisió animada de Disney.
Per altra banda, la compra de Marvel per part de Disney ha estat la millor inversió d’una companyia cinematogràfica en molts anys, a l’espera del rendiment que tregui la mateixa Disney de Lucasfilm. La compra de Marvel encara no s’havia traduït en una pel·lícula d’animació, però com que les pel·lícules d’imatge real continuen funcionant com una màquina ben engreixada, el fet d’adaptar un còmic Marvel i convertir-lo en una pel·lícula animada, no s’havia produït fins ara.
Chris Williams i Don Hall, els directors de Big Hero 6, varen creure que seria una bona idea adaptar-ne un, però per tal de no interferir en el desenvolupament de les pel·lícules de Marvel Studios, van escollir un grup de superherois d’allò més secundari. I és que des de que varen ser creats als 1998, aquest grup no ha protagonitzat ni una desena de còmics. Aquest fet que normalment seria un inconvenient, ha estat tot el contrari pels seus directors, ja que els ha donat moltíssima llibertat per fer el que volguessin amb aquests personatges que, fins ara, la majoria dels aficionats als còmics Marvel no coneixia ni tant sols la seva existència.
El resultat és la millor pel·lícula d’animació de Disney des de l’arribada de John Lasseter. Frozen: El regne del gel va funcionar molt bé entre les nenes, i menys en els nens. Ha arribat l’hora de girar la truita, en un concepte de pel·lícula que agradarà a totes les generacions.
A Big Hero 6 s’uneix el concepte de superherois estil Marvel, amb l’esperit que Lasseter va donar a Big Hero 6 funciona perquè la història es construeix tenint com a base uns personatges que ens arriben, sobretot Hiro, el seu germà Tadashi i el robot Baymax. I tampoc oblidar el magnífic disseny de producció, en la recreació d’aquesta barreja de ciutat entre San Francisco i Tokyo, i l’aprofitament que treu de l’estètica japonesa. En aquest aspecte la pel·lícula és totalment insuperable. Com tota pel·lícula basada en personatges Marvel, Big Hero 6 també té una escena posteriors als títols de crèdit on apareix un personatge que qualsevol seguidor de Marvel identificarà les pel·lícules de Pixar.
La pel·lícula ens presenta a Hiro, que influenciat pel seu germà Tadashi, decideix entrar a la universitat per desenvolupar un projecte de robòtica. Després que una tragèdia destrossi tots els seus plans, recuperarà les ganes de viure gràcies a Baymax, un robot creat per Tadashi. A partir d’aquí: superherois, dolent, robatoris, misteris, èpica, sentiments i sobretot molt de Baymax, una autèntica de troballa de personatge que es guanyarà el cor de tots els espectadors. Un còctel molt ben barrejat amb un resultat excel·lent.
Si em pregunteu per les millors pel·lícules d’animació de l’any, ho tinc molt clar, Com ensinistrar un drac 2 i Big Hero 6. I no poso La Lego pel·lícula perquè, malgrat que està molt bé, no és tant bona com aquestes. Big Hero 6 serà la pel·lícula de referència aquest Nadal, després que la tercera entrega d’El Hòbbit hagi tornat a decebre com ja ho va fer la segona.
