James Cameron ha estat, durant dècades, el gran visionari del cinema comercial. Només cal recordar què van significar The Abyss, Terminator 2: Judgment Day, Titanic o les dues primeres entregues de la saga Avatar. Cameron ha convertit cada estrena en un esdeveniment no només tecnològic, sinó també cultural. Però Avatar: Fire and Ash marca un punt d’inflexió: per primera vegada, el director no sembla anar un pas per davant, sinó que s’estanca en la repetició d’una fórmula que en aquesta ocasió no sorprèn. Surts del cinema amb la sensació que Pandora comença a mostrar els seus límits.
Visualment, la pel·lícula és impecable. El nivell tècnic continua sent extraordinari i l’experiència immersiva funciona. Però no hi ha el salt evolutiu que sí que hi havia entre la primera pel·lícula i Avatar: The Way of Water. Tornem als mateixos entorns, aquesta vegada amb la presència del foc com a contrapunt, al mateix tipus d’efectes i a la mateixa exhibició de múscul digital.En alguns moments, la hiperdefinició i el moviment constant generen més la sensació d’estar davant d’un videojoc d’última generació que no pas d’una pel·lícula amb pes dramàtic.
Narrativament, el ritme és esgotador. L’acció funciona com una metralleta que gairebé no concedeix respir. Aquesta aposta té energia i manté l’espectador en tensió, però també passa factura: hi ha poc espai per al desenvolupament emocional i per aprofundir en els conflictes. Les escenes d’acció, tot i estar resoltes amb solvència, acaben sent intercanviables. El guió és el gran damnificat d’aquesta entrega. Sense el factor sorpresa tecnològic, les mancances estructurals queden més exposades. Fire and Ash repeteix en gran manera l’esquema de The Way of Water: conflictes similars, persecucions semblants i resolucions previsibles. El conjunt transmet una sensació de bucle narratiu.
La gran novetat havia de ser la tribu del foc i la cendra. Els Mangkwan, un clan bel·licista que va renegar d’Eywa després que un volcà destruís la seva terra, tenen un potencial dramàtic enorme. Visualment, la iconografia del foc aporta imatges potents i una atmosfera més fosca que s’agraeix. Tanmateix, el seu desenvolupament és superficial. El nou entorn no s’explora amb la profunditat cultural que sí que tenia el clan aquàtic de la segona pel·lícula, i això deixa la sensació d’una oportunitat desaprofitada.
Pel que fa als personatges, Jake Sully i Neytiri, fins ara eix emocional de la saga, queden en un segon pla mentre el focus es desplaça cap als fills adolescents i, sobretot, cap a Spider. La voluntat de relleu generacional és comprensible i coherent amb la idea de saga, però els nous protagonistes encara no tenen el carisma ni la definició necessària per sostenir el pes dramàtic.
En l’apartat interpretatiu, el filtre digital dilueix part de la força dels actors. Stephen Lang continua aportant presència, però el seu impacte ja no és el d’altres entregues. Entre els humans, Spider, interpretat per Jake Champion, es converteix en un dels punts més febles: el pes que assumeix el personatge evidencia certes limitacions interpretatives, comprensibles si tenim en compte la joventut de l’actor durant el rodatge. En canvi, Varang, interpretada per Oona Chaplin, és un dels elements més estimulants del film. Visualment imponent i carregada d’intensitat, aporta una energia diferent. Llàstima que el guió no li atorgui més matisos, perquè apunta maneres.
Malgrat tot, seria injust negar la capacitat de Cameron per construir espectacle pur. Hi ha seqüències d’acció coreografiades amb una precisió admirable i un domini tècnic que continua estant molt per sobre de la mitjana del blockbuster actual. Fire and Ash és una experiència cinematogràfica de gran escala que manté intacta l’ambició formal de la saga, encara que narrativament sembli haver entrat en terreny conegut.
Que Cameron vulgui allargar la història amb noves entregues genera dubtes. Aquesta tercera part evidencia signes de desgast i repetició. Però també deixa clar que, si decideix arriscar i obrir realment nous camins dins de Pandora, encara té les eines per sorprendre. El talent hi és; el repte ara és tornar a avançar en lloc de repetir-se.
Podreu trobar més sobre la pel·lícula amb espòilers en l’especial que li hem dedicat. El trobareu aquí.
