Pel·lícula simpàtica basada en fets reals sobre l’amistat entre un home i un gos. Arthur està basada en el llibre de Mikael Lindnord, sobre la seva experiència personal en la competició d’una cursa en equip de deu dies i 435 milles a la República Dominicana.
Arthur narra com Michael aconsegueix reunir un equip malgrat la falta de recursos econòmics. Durant el segon dia de la cursa, en una de les parades, dona de menjar a un gos vagabund que posarà de nom Arthur. El gos els seguirà per terrenys impossibles. Arthur que ha patit maltractaments, és un animal dèbil, però ho donarà tot per ajudar de l’única persona que ha mostrat compassió per ell. L’objectiu de la cursa canvia i ja no serà arribar primers, sinó que Arthur pugui resistir la duresa de la prova.
D’aquesta història se n’han fet dos documentals curts pel canal ESPN i el llibre en què es basa la pel·lícula. Però és que Mikael Lindnord ha escrit dos llibres més sobre Arthur, el darrer publicat aquest mateix any.
Mark Whalberg és el protagonista principal d’aquesta pel·lícula que també compta amb Nathalie Emmanuel i Simu Liu. Cadascun dels personatges secundaris té la seva pròpia història i els motius que els porten a participar en aquesta prova tan extrema. En situacions com aquesta, no cal dir que en els moments durs també sortiran aquells retrets s’han guardat els personatges. Però qui roba la funció és el gos real, Ukai que interpreta a Arthur, que realitza les escenes d’acció ell mateix. Ukai és el Tom Cruise caní.
Arthur té la tendresa que esperem de les històries d’amistat i en aquest cas també de superació, entre un home i el seu gos. És cert que la pel·lícula arrenca quan Arthur i Michael es troben perquè fins al moment sembla simplement una pel·lícula esportiva. Segurament el que més pesa és fins al moment en què la pel·lícula troba el gènere al qual pertany. Durant tres quarts d’hora llargs, del gos només hem vist pinzellades i tot és trobar els diners, preparar-se i començar la cursa, sense més ni més. En aquest aspecte està una mica descompensada, ja que el gos hauria d’haver entrat en escena amb el protagonista a tot estirar passada la mitja hora.
Un dels aspectes destacats de la pel·lícula són les localitzacions i les escenes d’aventures. De totes elles em quedo amb la que ens va posar els pèls de punta, quan es llencen amb tirolina amb les bicicletes a l’esquena, i no diré res més.
Arthur és una pel·lícula simpàtica i amb cor amb un repartiment que està bé i que no s’allarga més del necessari. Estem davant una pel·lícula que dura hora i mitja, de les que costa trobar. Els primers quaranta-cinc minuts desconcerta, però els quaranta-cinc restants, ja s’ha convertit en la pel·lícula d’amistat entre humà i animal que volies veure amb la qual t’acabaràs emocionant. Si ets un amant dels gossos, ja trigues a veure-la.
