Annabelle vuelve a casa és el tancament de la trilogia sobre la nina Annabelle que forma part de l’univers de pel·lícules d’Expediente Warren. Si la primera Annabelle era una preqüela d’Expediente Warren, la segona era una preqüela de la preqüela, que ens mostrava el procés de creació de la nina, aquesta tercera, succeeix amb posterioritat a la primera Expediente Warren, amb la nina en mans dels Warren, ubicada en el seu particular museu. En aquesta ocasió dirigeix Gary Dauberman, guionista d’alguns dels spin-off de l’univers The Conjuring. Dauberman també n’ha escrit el guió sobre un argument de James Wan, que exerceix com a productor.
Annabelle vuelve a casa és la millor d’una trilogia que ha anat de menys a més. La particularitat d’aquesta pel·lícula és que hi apareixen els Warren, novament interpretats per Vera Farmiga i Patrick Wilson, que per primera vegada apareixen en un dels spin-off de l’univers The Conjuring, tot i que no formen part del gruix més important de la pel·lícula. La pel·lícula està protagonitzada principalment per quatre joves intèrprets que en aquesta pel·lícula estan en estat de gràcia, McKenna Grace, una de les nenes de La maldición de Hill House que interpreta a la filla dels Warren, Madison Iseman, la cangur, Katie Sarife, l’amiga d’aquesta, i Michael Cimino, l’aspirant a xicot de la cangur. De tots els actors i actrius, Madison Iseman és la sorpresa més agradable.
Aquesta és una pel·lícula molt continguda perquè el gruix de la trama succeeix en un sol escenari, amb un màxim de quatre personatges, i treu molt de profit dels seus escassos recursos.
L’inici de la pel·lícula connecta directament amb el final del pròleg de la primera part d’Expediente Warren, i a partir d’aquí, el paper del matrimoni de demonòlegs passa més a explorar la seva faceta de pares que no pas d’investigadors del paranormal.
Per primera vegada en la franquícia, es treu profit narratiu de tots els objectes que formen part del museu que ens Warren tenen en el soterrani de casa seva. Això serveix perquè la pel·lícula explori el gènere de casa embruixada a través dels múltiples objectes que en formen part, cadascú amb unes característiques paranormals diferents. Tots els objectes que hi veiem són una possible llavor per seguir ampliant l’univers The Conjuring.
Un dels aspectes més cuidats de la pel·lícula és l’atmosfera i com sap treure profit de la imatges terrorífiques diürnes i nocturnes, així com d’una cuidada recreació de vestuari i decoració dels anys 70. Gary Dauberman sap com utilitzar recursos ja molt vistos per espantar-nos, però ho fa molt bé i arriba a sorprendre’ns.
Annabelle vuelve a casa introdueix un sentit de l’humor molt encertat que, sense voler fer comèdia, serveix per relaxar la situació sense aquesta perdi ni una mica de terror quan aquest arriba.
Annabelle vuelve a casa és la millor amb diferència de la trilogia d’Annabelle i al mateix temps que terrorífica, és divertida i molt entretinguda. Sense cap dubte agradarà als fans de l’univers The Conjuring i esdevé una cinta ideal per visionar una nit de Halloween.
