Un any ha tardat en estrenar-se la millor pel·lícula del SITGES2013, que només es va endur el premi al millor guió. Coherence va esdevenir un exemple sensacional de com fer una excel·lent pel·lícula de ciència ficció, sense efectes especials i amb un pressupost ridícul.
Coherence és una pel·lícula independent rodada en un sol escenari. Un grup d’amics es reuneixen per sopar i observar el pas d’un cometa. Em els recorda que al 1923, el pas d’un cometa va alterar la personalitat dels habitants d’un petit poble de Finlàndia. De sobte, la llum se’n va. A partir d’aquell moment alguna cosa canviarà. Només una casa del veïnat té llum. Dos dels comensals decideixen anar-hi per investigar què passa. Quan tornin a la casa de la que han sortit, aquesta no serà igual a com era al marxar. M’agradaria explicar-ne més coses de l’argument, però és millor que com a espectadors aneu entrant lentament en el que Coherence proposa. Coherence està feta pel boca a boca, i és la típica pel·lícula de ciència ficció de la que tothom en parla quan la veu. Així ha passat per tot arreu on s’ha pogut veure.
Coherence, amb el pressupost d’una sabata i una espardenya, s’atreveix a jugar a la mateixa lliga de Fringe. Amb només diàlegs i imaginació, construeix una història de viatges en el temps i realitats alternatives que fa front a les grans produccions de Hollywood, que compten amb caríssims efectes especials, però que majoritàriament els manca una bona història que narrar. Pura ciència ficció sense efectes especials de cap mena. Tot això gràcies a un guió excel·lent que, a més, sap sorprendre a l’espectador, posant-lo a prova minut rere minut. Coherence es nodreix de la ciència ficció clàssica, així com dels còmics de superherois on el tema del multivers és molt habitual. Coherence no busca ser una pel·lícula científica malgrat utilitza les teories d’Stephen Hawking sobre les realitats múltiples. El director i guionista explica que el cometa és l’excusa per portar a l’espectador a un lloc similar a un episodi de La dimensió desconeguda.
Coherence és exactament la raó per la que un sent amor cap a la ciència ficció.
