Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules o en fets reals, Sinners suposa la primera vegada que Coogler escriu una història completament original, no inspirada en cap obra prèvia.
La pel·lícula està ambientada a principis dels anys trenta en una localitat del delta del Mississipi. Smoke i Stack, interpretats tots dos per Michael B. Jordan, són dos germans bessons que tornen a la seva ciutat natal després d’uns quants anys treballant a Chicago per al mateix Al Capone. En un ambient marcat pel racisme i sota l’amenaça del Ku Klux Klan, obren un local als afores perquè la població negra hi pugui ballar, escoltar música i ofegar les penes amb alcohol, gastant-hi tots els estalvis acumulats durant els anys a Chicago. Però la vida dels qui són al local el dia de la inauguració canviarà per sempre quan un vampir truqui a la porta.
Coogler signa una pel·lícula que barreja elements de cinema fantàstic, terror i crítica social sobre el racisme, una fórmula amb què altres realitzadors, com Jordan Peele, s’han fet experts. A aquesta combinació de gèneres, Coogler hi afegeix un toc de cinema de gàngsters i, fins i tot, de western, en una història de sèrie B que podria haver signat el John Carpenter de Vampires, però amb un pressupost elevat i una aposta estètica i tècnica pròpia d’una superproducció. El que proposa Coogler s’ha vist poques vegades amb aquest to.
Sinners parla de moltes coses, però fonamentalment és una pel·lícula de vampirs, amb molts paral·lelismes amb Salem’s Lot. Una de les característiques de la novel·la de Stephen King és com abraça la mitologia clàssica del vampir: l’all, els ulls brillants, la necessitat de demanar permís per entrar, etc. En els darrers anys, el cinema de vampirs ha subvertit sovint aquestes regles, per això resulta fresc i divertit veure una pel·lícula on aquesta mitologia es manté intacta.
Entre les referències reconegudes per Coogler hi ha Obert fins a la matinada (1996), de Robert Rodríguez, una comèdia de terror vampírica dividida en dues parts i amb una estructura molt similar, on la major part de la trama transcorre dins d’un club nocturn.
Un dels elements importants de la història és l’origen irlandès del vampir, interpretat per Jack O’Connell (’71). La possessió vampírica i el joc que exerceix sobre la ment col·lectiva dels infectats, que passen de cantar blues a cançons irlandeses, simbolitza una transformació que va més enllà del sentit literal.
Aquí és on connectem amb la música del film, impregnada de blues. D’entre tots els moments musicals, destaca una escena onírica meravellosa, on es barregen passat, present i futur. Una trama que gira al voltant del personatge que interpreta el mític Delroy Lindo, col·laborador habitual de Spike Lee. La música actua com a vehicle per potenciar la part més sensual i sexual del film, que també sap escalfar-se quan els vampirs entren en acció.
El vampirisme no és l’únic element sobrenatural: també hi ha el personatge d’Annie (Wunmi Mosaku), una curandera que creu en els esperits. El seu personatge contrasta amb les creences religioses tradicionals representades pel pare d’en Sammie (Miles Caton), el predicador que obre la pel·lícula. Fe i sobrenatural van de bracet. Tampoc ens podem oblidar del personatge de Halle Steinfield, que interpreta una dona que sembla blanca i que posa sobre la taula qüestions sobre la identitat i el reconeixement, o negació, de les mateixes arrels.
Un altre tema clau és el racisme. El delta del Mississipi on transcorre l’acció, és una de les regions amb una història més fosca dels Estats Units pel que fa a l’odi racial i l’esclavatge. Els bessons,, van marxar fugint d’una situació traumàtica que involucrava el seu pare, i un d’ells arrossega també un altre trauma relacionat amb Annie. Cadascun ho ha viscut a la seva manera, però tots dos tornen amb l’esperança de millorar el seu lloc d’origen. Tanmateix, aviat toparan amb la crua realitat: una societat que no ha canviat. Una comunitat on, malgrat que l’esclavatge legal ha desaparegut, molts negres continuen treballant en plantacions de cotó i cobrant en una moneda devaluada que només serveix dins la pmateixacomunitat afroamericana. Un esclavatge pràctic, no pas teòric. El tema culmina en una escena que podria haver signat el mateix Tarantino.
Sinners és una pel·lícula absolutament fantàstica, amb un guió ben travat i personatges magníficament interpretats, capaç de mesclar vampirisme, racisme, erotisme, màgia negra, blues, terror i western, amb una direcció i una posada en escena pròpia d’un mestre de la sèrie B.
Podreu trobar més sobre la pel·lícula amb espòilers i sense en l’especial que li hem dedicat aquí.
