Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix en un petit poble perdut dels Estats Units. Rebel Ridge no és tan rodona com Green Room, però és una pel·lícula que es pot gaudir molt bé i que podria haver funcionat perfectament en sales.
Finalment, la pel·lícula s’ha estrenat a Netflix, superant entrebancs com la pandèmia, que va endarrerir el rodatge un any, i, l’any següent, l’abandonament de qui havia de ser l’actor principal, John Boyega. Es va rodar el 2022 i ha passat per un llarg procés de postproducció fins a estrenar-se.
La trama segueix en Terry, un antic marine afroamericà, que és assetjat per la policia de Shelby Springs mentre va en bicicleta per pagar la fiança del seu cosí, que en poques hores entrarà a la presó si no paga. A banda de danys físics, la policia li confisca els diners. Quan descobreix, gràcies a una funcionària, que el sistema legal està dissenyat de tal manera que li costarà més diners recuperar els diners confiscats que no pas la quantitat que li han pres, intentarà arribar a un acord amb el cap de la policia mentre el seu cosí és traslladat a la presó.
En el repartiment destaca el protagonista, Aaron Pierre, a qui molts descobriran aquí, AnnaSophia Robb, que va fer diversos papers infantils durant l’adolescència, i el veterà Don Johnson. Val a dir que tots tres estan molt bé, però qui millor juga les seves cartes és Pierre, que es mostra molt carismàtic i que, gràcies a aquest paper, ho té tot per ser fitxat com a futur heroi d’acció.
Rebel Ridge comença com Rambo, un veterà arriba a un petit poble, topa amb els prejudicis de la gent i es fica en problemes sense voler-ho. A partir d’aquí, la trama deriva cap a una altra cosa a mesura que descobrim una corrupció que ens endinsa de ple en el thriller.
Una de les grans virtuts de Rebel Ridge és la seva capacitat per desconcertar l’espectador, no saps mai exactament què et trobaràs. Saulnier sap com treballar la tensió, i ho fa amb un protagonista que pensa abans d’actuar i que respon a les situacions d’una manera que el públic no s’espera.
Ara bé, un dels problemes que li he trobat és una narrativa confusa, que fa que a vegades no acabis d’entendre què està passant ni per què els personatges actuen com actuen. Massa sovint tens la sensació d’haver arribat a la pel·lícula amb la funció ja començada. Aquest problema afecta especialment el gir d’un dels personatges cap al final, que busca sorprendre a costa de la coherència.
Les escenes d’acció estan molt ben realitzades, tot i que n’hi ha menys de les que podries esperar a l’inici. La part més emocional recau en el personatge d’AnnaSophia Robb, construït a capes i revelat a poc a poc a l’espectador.
Tot i que el gran tema de fons és la corrupció, hi ha molts altres temes com el racisme, la tinença d’armes, els veterans de guerra, la seguretat a les presons o la reinserció. Tots aquests elements serveixen més com a escenari que no pas com a eix central, i això pot resultar una mica desconcertant, sembla que la pel·lícula vagi de tot plegat i, alhora, de res en concret.
Tot i que el guió hauria agraït alguna reescriptura més, la direcció de Saulnier destaca pel bon control del ritme i la tensió. A més, compta amb bons secundaris i, sobretot, amb un protagonista, Aaron Pierre, que sol ell sol es carrega la pel·lícula a l’esquena i es guanya l’espectador des del primer moment.
