Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va endur un grapat de nominacions en el BAFTA i els premis de cinema europeu.
Ens narra la història de tres adolescents britàniques, encara menors d’edat, que després d’haver acabat el batxillerat, se’n van de vacances a Malia, un destí turístic de borratxera de l’illa grega de Creta, on volen és passar-s’ho bé i mantenir relacions sexuals, una d’elles per primera vegada. A partir d’aquí el que ens mostra la pel·lícula és la situació des d’un punt de vista molt realista, quasi documental. Al final, la diversió no pot complir les expectatives quan alguns dels personatges perden el control i la memòria a conseqüència de l’alcohol. La pel·lícula posa el focus en el punt vista de vista d’una persona serena que observa un munt d’adolescents altament borratxos, els carrers que durant la nit semblen el millor, però que quan es fa de dia són bruts i patètics.
Malgrat que l’acció passi a Malia, perfectament podria ser qualsevol dels destins de turisme de borratxera de la costa catalana que coneixem de molt a prop. Però més enllà d’això, la pel·lícula posa el focus en un tema cabdal com és el consentiment. De fet, la pel·lícula ho explica molt bé i per qualsevol adolescent que tingui dubtes o cregui que no en tingui, hauria de veure aquesta pel·lícula perquè ho explica en primera persona. Coneixem el comportament de l’abusador i el punt de vista de la persona abusada, sobretot en aquest tipus de festes tremendament alcoholitzades. De fet, els joves protagonistes sembla que no entenen del tot el que és el consentiment, malgrat que sí que saben que existeix.
Entre el repartiment destaca la protagonista, Mia McKenna-Bruce, que es va endur el BAFTA a la millor promesa per aquesta interpretació. Ella és el rostre que anirem seguint gairebé tota la pel·lícula. Té uns pares que es preocupen per ella i durant uns dies pretén oblidar-se dels problemes escolars, per llançar-se a la festa amb les seves amigues, malgrat ser la més tímida d’elles. Ella mateixa es posa una pressió per mantenir relacions, que les amigues no tenen. Malgrat que veiem que quan s’ho passa millor és en els moments d’explorar l’amistat amb el personatge de Badger.
La posada en escena estètica de Molly Manning Walker recorda a la de Charlotte Wells a Aftersun. Però no només en l’estètica, també en el to, malgrat que les dues pel·lícules passin en vacances i les persones que les protagonitzen són diferents, hi ha punts en comú de les coses que no expressen en paraules els seus protagonistes, però que els espectadors veiem coses que ens fan saltar algunes alarmes.
How to Have Sex és una d’aquelles pel·lícules del pas a la vida adulta, però que renuncia als tòpics del gènere, sobretot als de la comèdia d’adolescents americana. El to, la fotografia i la manera de col·locar la càmera està més propera al documental que a la ficció. Tampoc s’oblida d’explorar l’endemà de la festa en què la felicitat és una cosa només temporal que s’esvaeix per mostrar una realitat menys feliç.
