Pel·lícula que ha estat anunciada com a la darrera que podria fer el director novaiorquès. De fet, ha trigat tres anys des de la darrera i malgrat que si li surt l’oportunitat ha anunciat que en farà més, Allen ja té vuitanta-vuit anys. El cas és que si Coup de chance és la seva última pel·lícula, em sembla perfecte. A més és la pel·lícula número 50 de Woody Allen.
Es tracta d’una mena de grans èxits del director reunits en una mateixa història. Tenim un escriptor amb problemes creatius, tenim una infidelitat, tenim amor, tenim luxe, tenim converses elevades i tenim un assassinat a resoldre.
La trama gira al voltant de Fanny i Jean que són una parella que sembla el matrimoni ideal. Tots dos es guanyen bé la vida i viuen en un apartament meravellós en un barri tranquil de París. De camí a la feina, Fanny es troba amb un antic company d’institut, Alain, de quan ambdós vivien a Nova York. Alain viu temporalment a París en unes golfes que li han deixat escrivint una novel·la. El cas és que començaran a quedar en les estones de dinar i a poc a poc s’aniran obrint. Alain li confessarà que sempre n’havia estat enamorat, mentre que Fanny, explicarà com va conèixer el seu marit, com van acabar junts i la parella feliç resultarà no ser-ho tant.
La pel·lícula és molt divertida. Va a tota velocitat i no s’entreté en res. Dura només 96 minuts. Diria que va tan ràpida que acaba de cop quan semblava que necessitaves alguna escena que t’ajudi a pair-lo. El ritme és perfecte. No para i cada escena és important i fa avançar la trama. De fet, la majoria de les escenes són curtes i ràpides.
Allen ha rodat Coup de chance en francès i és protagonitzada per actors francesos. Concretament, els quatre protagonistes principals són Lou de Laâge (Fanny), Niels Schneider (Alain), Melvil Poupaud (Jean) i Valarie Lemercier (la mare de Fanny). Tots estan meravellosos i no et canses de veure’ls.
Un dels aspectes més destacats de la pel·lícula és la fotografia amb uns colors càlids de tardor que la fan molt atractiva. Allen compta amb Vittorio Storaro com a director de fotografia que fa una feina excepcional.
S’ha dit que era la millor pel·lícula del director després de Match Point. Podria ser-ho. El que no hi ha cap dubte que és la millor que ha fet els darrers deu anys. Les comparacions amb Match Point venen per la trama i per tocar els mateixos temes, com l’atzar i el destí. Però el to és completament diferent.
Dins de la filmografia de Woody Allen, ningú la posarà en la llista de les cinc millors, però conté coses de la llista de cinc millors pel·lícules de Woody Allen que podria fer qualsevol. Això la fa ser una pel·lícula fàcil d’estimar i que guanyi en sensacions amb el pas dels dies. Rodada amb vuitanta-set anys, Woody Allen ja ha renunciat a inventar la roda, simplement demostra que encara la sap tocar bé a la seva edat i si s’ho proposa és capaç de fer alguna pirueta en l’autohomenatge que és Coup de chance.
