Tomm Moore de Cartoon Saloon, responsable de meravelles animades com El secret de Kells o La cançó del mar, torna a submergir-se en el folklore i mitologia irlandesa amb Wolfwalkers.
Ambientada l’any 1650 a Kilkenny, la protagonista és Robyn, una nena que viu amb el seu pare, un caçador de llops que té l’encàrrec d’acabar amb la manada que viu a prop de la ciutat emmurallada. Robyn farà amistat amb Mebh, una nena que pren el cos de llop mentre dorm.
Wolfwalkers ens presenta una animació tradicional extremadament detallada, similar a la que ja havíem vist a El secret de Kells i trenca de forma imaginativa i visual amb conceptes culturals que portem al damunt per submergir-nos en el seu folklore. L’avantatge de treballar en animació tradicional està en la possibilitat de potenciar la part més artesanal i artística, que Wolfwalkers en treu el màxim profit en un moment molt inspirat per part de l’equip que l’ha feta.
El dibuix que es manifesta en diferents formes i colors, es veu complementat amb una part musical a càrrec del compositor francès Bruno Coulais i el grup de música tradicional irlandesa, Kíla. L’harmonia entre imatge i música és total i en molts moments prescindeix de diàlegs per donar un protagonisme només als sentits. Pràcticament podríem parlar que la pel·lícula és un llibre il·lustrat que pren vida amb l’objectiu de narrar-nos una història. El relat que ens explica és commovedor i amb ell veiem créixer i evolucionar els seus personatges.
Tot i que no és la seva pretensió principal, sí que trobem de rerefons els conflictes entre anglesos i irlandesos, que es manifesten a través del dolent, al que anomenen Lord Protector.
Wolfwalkers és poesia sobre la relació entre la humanitat i la natura, que es manifesta a través dels llops. La manera de mostrar l’estima cap a la natura recorda moltíssim a la manera en què ho feia el mestre Miyazaki. Wolfwalkers és pura màgia. Encantarà als nens i els adults ens sentirem com quan érem petits i ens explicaven un conte. La trobareu a Apple TV +. No us la perdeu.